Primers amors literaris

Sempre m’ha semblat que la paraula anglesa crush és una de les més difícils de traduir. Si la busqueu al diccionari bilingüe és possible que us la tradueixin com enamorament, però no és exactament el mateix. Tenir un crush té més a veure amb imaginar-se que estàs enamorat d’algú, per això és una paraula tan utilitzada per joves i nens, quan els enamoraments són tan efímers com sincers. Personalment, crec que l’admiració i el desig d’emulació tenen molt de pes en el naixement d’aquests sentiments, la orientació sexual en canvi hi té poc a veure, ja que es tracta més aviat d’un sentiment de fascinació i enlluernament. Només cal que busqueu l’expressió de moda a google: girl crush.

Aquests enamoraments s’alimenten de la imaginació i de la fantasia (com tots!, diran els lectors més cínics), per tant és lògic que molts d’aquests enamoraments tinguin com a objectiu a personatges de ficció. Aquest article està dedicat justament a això, als meus enamoraments literaris. I vosaltres què? Quin són els vostres?

Legolas, El senyor dels anells (Tolkien)

Aquest va ser dels primers i s’explica perquè amb onze anyets, la imatge d’un elf atractiu, silenciós, melancòlic i immortal és irresistible. Amb els anys, el focus d’interès es va traslladar al decididament menys eteri Aragorn, amb l’ajuda inestimable de Viggo Mortensen, en canvi, Orlando Bloom no va fer gaire per revivar el meu afecte per en Legolas. A dia d’avui, recordo aquest primer enamorament amb un somriure, l’Aragorn i en Legolas estan superats. No puc dir el mateix de Mortensen.

El google images tendeix a oferir resultats inesperats

Orlando, Orlando (Woolf)

L’Orlando passa la primera meitat de la seva vida com un home a la cort d’Elizabeth I, però quan una bellesa russa li trenca el cor, decideix viatjar a Turquia on després de dormir una setmana sencera es desperta amb un cos de dona. El/ la protagonista aprofita al màxim la seva situació i s’enfronta a les convencions de gènere i al-què-diran. Associo Orlando amb la llibertat, però també amb el descobriment de què siginifica ésser una dona. Veure Orlando adaptar-se al seu cos nou, però especialment a les expectatives i restricciones que acompanyen la seva nova situació és una experiència reveladora per a qualsevol dona. Encara que també ajuda que Orlando sigui mil vegades més interessant quan canvia de sexe! Punts extra per la seva història d’amor amb l’improbable capità Marmaduke Bonthrop Shelmerdine.

Però la Tilda Swinton encara em fa por

John Singer, El cor és un caçador solitari (McCullers)

Mick Kelly, Jack Blount, Biff Brannon i el Dr. Benedict Copeland, tots queden fascinats amb la figura d’aquest treballador sordmut de mirada serena. El John Singer és cordial i amable, però el que atrau a aquesta colla de personatges inadaptats, a més de la seva actitud oberta i generosa, és el seu silenci; aquest els permet projectar en Singer els seus desitjos i convertir-lo en el tipus de persona que en els seus somnis podria alleujar la seva soledat. Com a lectora, jo també vaig caure rendida a l’embruix de Singer, fins i tot quan Carson McCullers m’obligava a ser dolorosament conscient de que tot era una fantasia i de la injustícia que representa per a Singer estar encadenat als anhels dels altres.

Marc Antony, Juli Cèsar (Shakespeare)

Haig d’admetre que Marlon Brando hi té bona part de culpa, la seva interpretació a la pel·lícula de Mankiewicz (1953) em va quedar gravada a la retina. Està clar que aquest Marc Antony no és el més acurat històricament, però els Marc Antonis que he conegut amb els anys (el de Moix, el de Cleopatra i una bona colla més) no s’han acostat ni remotament al carisma aportat per l’expressivitat de Brando i el llenguatge de Shakespeare

Mercutio, Romeu i Julieta (Shakespeare)

Sento repetir amb Shakespeare, però qualsevol que hagi llegit la història d’amor més gran de la història de la literatura (bleh) sabrà que Romeu també és un dels personatges més previsibles de la història i que en un un contra un, Mercutio se’l menjaria. El soliloqui de la reina Mab, on Mercutio elogia amb subtil vulgaritat les moltes formes que pot prendre l’amor és sens dubte el punt àlgid de l’obra. Per una vegada, estic d’acord amb Harold Bloom quan diu que Shakespeare es va veure obligat a matar a Mercutio perquè els estava robant l’obra als protagonistes. Una llàstima que Julieta no hagués conegut a Mercutio abans de a Romeu perquè hauríem obtingut una obra moooooooooooolt diferent.

Anuncis

2 pensaments sobre “Primers amors literaris

  1. La versió cinematogràfica de l’Orlando no em va desagradar, tot i que em sembla una novel·la difícil de traslladar a la pantalla. Tot i això, l’elecció de l’actriu sí que em va convèncer, i diria que poques actrius hi ha que puguin donar aquest joc. Això sí, és una senyora que provoca un respecte tremendo, encara que em sembla una actriu enorme. Que curiosament encara no ha fet la seva gran pel·lícula, diria jo. Fa poc la vaig repescar en una pel·li menor, “Young Adam”, que em sembla molt recomanable. Però mai l’oblidaré a “Caravaggio” ni a “Eduard II”, dues peces genials del Derek Jarman.

  2. Quan era menuda, la Coia Cullera (http://www.bromera.com/index.php/fitxa-llibre-coleccions/items/les-cartes-de-coia.html), perquè era una xiqueta a la qual li encantava llegir i escrivia cartes a persones que s’inventava… El talp Eudalp a totes les seues novel·letes també m’agrada molt.

    A Harry Potter Sirius Black i Dumbledore, és clar.
    La Mila de Solitud, que a poc a poc es va construint fins a tornar a nàixer, més lliure i Aloma de Rodoreda. El protagonista-narrador de Combray de Proust, quan és un xiquet massa sensible que no se’n pot anar a dormir sense sa mare… La innocent i ingènua protagonista de Northanger Abbey, Catherine. George Willard a Winesburg, Ohio.

    A mi també em va agradar la versió cinematogràfica d’Orlando, tot i que la vaig veure abans d’haver-me-la llegit…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s