La poesia que pren partit

Espero que l’estiu us hagi recarregat les piles per aquesta magnífica tardor que ens queda per endavant i des de Dr Read Good us desitgem una bona tornada al cole. I per continuar amb la mateixa frescor de les vacances passades, us deixem amb una de Walt Whitman.

Creo que una brizna de yerba no es menos

que el camino que recorren las estrellas.

Y que la hormiga es perfecta.

Y que también lo son el grano de arena

y el huevo del zorzal.

Y que la rana es una obra maestra, digna de las más altas.

Y que la zarzamora podría adornar los salones del cielo.

Y que la menor articulación de mi mano

puede humillar a todas las máquinas.

Y que una vaca, paciendo con la cabeza baja,

supera a todas las estatuas.

Y que un ratón, es un milagro

capaz de asombrar a millones de incrédulos.

Fa uns dies vaig topar per casualitat amb una gravació de Serrat recitant un fragment de Leaves of Grass de Walt Whitman i em vaig adonar que el nostre bloc necessitava com a mínim un article que parlés d’aquest gran poeta americà del segle XIX. I és que crec que no puc citar cap altre poema de la mateixa força que el de Walt Whitman: és un cant a la vida i una exhaltació del cos humà i el món material, sense recórrer a simbolismes i al·legories com la poesia de l’època. Com veiem en el fragment sel·lectionat per Serrat, Whitman empra un to directe sense floritures, però amb una lírica igualment el·laborada.

Gabriel Celaya deia que “la poesia és una arma carregada de futur” i la de Whitman sense dubte ho és: els temes sobre la materialitat del món són una nova manera d’entendre la poesia que l’aproparà més a les causes socials i l’allunyarà de l’espiritualitat i la jerarquia de l’esperit per sobre de la materialitat del cos. A més a més, el fet que l’autor utilitzi el “jo” líric d’una manera tan conscient estableix una clara voluntat d’assumir una subjectivitat. Al meu entendre, Walt Whitman és precursor de la poesia social que s’extendrà a principis del segle XX tant a Amèrica com a Europa, un gènere que serà molt recurrent en la poesia espanyola. Vaig topar amb Serrat buscant la interpretació de Ibáñez de “La poesía es una arma cargada de futuro”, i segurament d’una forma inconscient, Youtube ha aconseguit que pugui establir aquest paral·lelisme entre aquests dos poetes.

No sé si Celaya estava pensant en Whitman quan va escriure aquesta frase, però em sembla del tot pertinent en un context com aquest. El cant èpic de Leaves of Grass està ple d’esperança i dota la poesia d’un poder de canvi. El jo ja no correspon a un heroi, sinó a una persona corrent “del carrer.” És el cas de la poesia social a la literatura espanyola, on poc a poc es veu un gir de la poesia existencialista cap a una temàtica que intenta abordar els “problemes de tothom”. Amb tot, veiem un procés que comença amb Whitman d’entendre la poesia com un instrument per canviar el món. I bé, no sé si dóna resultat, però amb aquest cant magnífic de Whitman en fan venir ganes.

Anuncis

Un pensament sobre “La poesia que pren partit

  1. Fa poc vaig veure una imatge que em va impressionar (agradablement, per fortuna): una noia molt jove, asseguda en una estació de tren i esperant algú, llegia Whitman i estava tan concentrada i absorta que costava de creure. Aquest deu ser el valor de la poesia de veritat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s