L’estira i arronsa de la crítica feminista

Fa uns dies vaig topar amb un article del New York Times que em va fer posar a treballar les neurones que ara mateix prenen forma d’un Rumiant. L’article comença posant sobre la taula el mite de una dona amb una aparença jove i sana no implica automàticament que aquesta sigui fèrtil. Fins aquí, podríem suposar que bé, no ens diu cap mentida. El que certament és més inquietant és que, sota el lema de la quarantena és la nova trentena, tot l’article està revestit d’un feixisme que no només redueix les dones a una funció biològica, sinó que també deplora totes aquestes dones que trien “fer carrera” i decideixen tenir fills, no als vint, trenta anys com els vells bons temps, sinó ben cumplits els quaranta, moment, creu l’autora, que és massa tard.

Un diari suposadament progressista com The New York Times llença un missatge recarregat de vell sexisme que relega a les dones a les tasques de reproducció i de cura.I tampoc és l’únic. El final del segle XX i principis del XXI està caracteritzat pel debat al voltant de l’avortament, que suposa una lluita en constant estira i arronsa. Sembla que haguem d’estar en guàrdia constant, ja que en el moment que s’adquireix un

Juno (2007)

avançament en els drets reproductius de les persones, una corrent opositora farà tot el possible per fer-ne un retrocés. Tristament funciona. En la cultura, la reproducció és un tema vastament tractat. El primer exemple que em ve al cap en relació amb l’article del NYT és la pel·lícula Juno, que va sortir anunciada com una pel·lícula del cinema independent, que promovia una idea una mica tèrbola de l’avortament, mostrant-lo com una opció poc raonable, fins i tot inconcebible. L’escena en què la protagonista surt corrents de la clínica de planificació familiar després de trobar-se amb treballadores insensibles i grotesques i una amiga provida que la convenç que el fetus té ungles és perturbadora i llença un missatge ambigu a la joventut, públic cap al qual va dirigida el llargmetratge.

Nova adaptació de Jane Eyre (2011) amb Mia Wasikowska

L’estossinada no acaba aquí. La literatura també sembla estar contaminada per aquesta onada de crisi de valors. Quan ja semblava que tothom estava d’acord en què Jane Eyre era una novel·la on una lectura feminista era pràcticament obligàtoria, va David Cox, crític literari de The Guardian, i publica un article en què deplora les lectures feministes del clàssic de Charlotte Brontë. A part d’ignorar els passatges més importants de la novel·la i no haver-se informat mai del que és en realitat la crítica feminista, l’autor intenta minar els estudis de gènere i sobretot el context de la novel·la, ignorant per complet les restriccions per a les dones de l’època tan a nivell social, econòmic com moral. Serà que també el senyor Cox, de la mateixa manera que el NYT, recrimina que Jane Eyre hagi decidit fer carrera?

M’he trobat massa sovint persones que em diuen que el feminisme està passat de moda i que ja no és necessari. Una professora em va dir un cop que no hem de veure la història dels moviments socials com una línia en progressió. Crec que il·lustra molt bé la raó de ser del meu article.

5 thoughts on “L’estira i arronsa de la crítica feminista

  1. plas plas plas plas….

    Anant més enllà, sense oblidar la lectura feminista i la importància en si de les dónes com a éssers humans… tot aixó em sona igual que tots els canvis de punts de vista que estàn havent a molts medis de comunicació on, de sobte, et sorprenen amb una flor d’article (llegir amb ironia) amagant valors conservadors amb els que ni els nostres pares van créixer… i penso… és per la crisi? volen “recolocar” a la gent? hi han masses treballadors? massa atur? pronostiquen potser massa pocs treballadors que puguin pagar les nostres pensions en un futur?
    Tot aixó em recorda a la pel·lícula “A league of their own” que, tot i que és de dissabte per la tarda i no massa bona, mostra prou bé el sentiment al final de “ara molestes” quan no hi ha lloc per tothom.
    Potser la teva professora te raó… potser ara “toca” tornar a instaurar idees conservadores i crear una nova societat, i els medis de comunicació ja sabem que són els encarregats de “fer pensar” a la gent …. és molt trist…

  2. Jo diria que la història va en moviments pendulars. Els darrers anys hem estat vivint cap el pèndul del conservadurisme més recalcitrant, i encara dura,. Mireu si no, els seguidors del tea party, l’onada de racisme o altres opcions polítiques tan conservadores. I això és aplicable també a l’economia i també al feministme, és clar. Com que sóc optimista de mena penso que estem al final del movimetn pendular: la gent aviat passarà d’indignat a cabrejat i llavors les coses milloraran. (EL més comentari és més polític que litarari, però vida i literatura s’entrellacen, em temo)

  3. La història del feminisme (la paraula no m’agrada, però va bé per entendre’ns) és un dels fenòmens més interessants dels darrers dos segles, segurament. Des del sufragisme ençà ha evolucionat molt i ha fet molts girs, i s’ha incorporat al pensament igual que tants d’altres (com l’ecologisme o l’ambientalisme). Com qualsevol cosa viva, canvia i es transforma i això deu ser bo.
    Ara bé: si no és una línia que progressa què és? Suposo que deu ser un cercle, i deu donar-li la raó a les idees de Niestzcjhe sobre la història. Però en fi: mentre evolucioni està viu.

    • Jo diria que el feminisme com a moviment sí que progressa, cada cop és més inclusiu, fent seves les causes d’altres grups en lluita i treballant a la intersecció de classe, gènere, sexualitat i raça, però també d’altres com discapacitació física o mental i molts altres grups que es troben al marge del mainstream. Per a mi això és progrès, crec que el problema són més aviat alguns grups conservadors que aprofiten el discurs de la por relacionat amb la crisi per tornar enrera. En tot cas, tinc curiositat, com és que no t’agrada el terme feminisme?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s