Una visita per a la bastarda

La Bastarda d’Isantbul, Elif Shafak

La Bastarda d’Istanbul (2007) és la novel·la de Elif Shafak que gairebé li va costar la presó. Efectivament, el govern turc va acusar la novel·la d’anti-nacionalista, i un insult a la nació. No obstant, això no va impedir que la novel·la, originalment escrita en anglès i immediatament traduïda al turc, fos un best-seller nacional. L’obra va arribar a les nostres terres el 2009, quan Shafak ja era una autora aclamada a nivell internacional.

La Bastarda d’Istanbul és un llibre complex, amb molts personatges que primer semblen no tenir cap relació entre si, i on poc a poc es van creant lligams. De fet, és una mica frustrant que a la pàgina 100 l’autora ens hagi llençat tantes històries i personatges sense cap lligam aparent. Per què hi ha la història de l’avortament d’una noia a Istanbul i després fa un salt geogràfic a Estats Units? Poc a poc, els lligams es van creant per unificar les històries en una sola temàtica.

L'autora, Elif Shafak

Les dues noies de 19 anys, Asya -turca- i Armanoush -nascuda a Estats Units amb arrels armènies- s’acaben trobant en la novel·la per parlar de record, memòria i trauma, abordant un fet històric ple de tabús i controvèrsia: la massacre d’Armènia de 1915, duta a terme per l’imperi Otomà. Actualment, el tema és una font de controvèrsia, ja que Turquia, si bé no nega els fets, no accepta que es designi pel nom de genocidi. Això portarà a Asya i Armanoush a un debat, en què clarament les noves generacions ignoren la massacre de principis del segle XX. Alguns columnistes van qualificar la novel·la de poc realista, ja que la manera de parlar de les dues adolescents es massa assajística i no s’adequa a l’edat i condició social de les protagonistes. No obstant, sóc de les que pensa que Shafak té un objectiu molt concret a la novel·la, fer una reflexió sobre la memòria històrica turca, cosa que justifica la seva elecció estilística, ja que altrament la seva veu no tindria tanta credibilitat i tanta força.

Si m’hagués de quedar amb alguna de La Bastarda d’Istanbul seria el llenguatge ric i la capacitat d’explicar històries de l’autora. La seva narrativa no solament és convincent, sinó que té la capacitat de summergir els lectors i lectores. Tot i que el rerefons que ofereixen els personatges secundaris és molt interessant, crec que hauria preferit menys antecedents i més focalització en Asya i Armanoush, ja que -donat que cap edició proporciona un arbre genealògic- és força embolicat seguir tota la línia ascendent i descendent. Si voleu saber com va acabar el judici, Elif Shafak no va arribar a complir la comdemna de tres anys que en un principi se li volia dictar, els fets van ser seguits de prop per la comunitat internacional. El que sí que ens queda és una reflexió sobre com la memòria històrica és essencial per a les nacions i com aquesta pot jugar un rol clau en l’educació de futures generacions. Em recorda a alguna cosa dins les nostres fronteres, no trobeu?

La Bastarda d’Istanbul (Amsterdam Llibres)

La Bastarda de Estambul (Lumen)

The Bastard of Istanbul (Penguin)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s