Guardeu un lloc al cor per als llibres dolents

Jane, April Lindner

Qualsevol que hagi entrat més d’un parell de cops al bloc sabrà a hores d’ara que tant la Inés com jo breguem amb les fases avançades de la nostra obsessió amb Jane Eyre. L’artera Charlotte ens va atrapar d’imprevist durant l’adolescència amb el seu romanç gòtic pre-feminista i no ens ha abandonat des de llavors. Més d’una vegada ens hem plantejat ressenyar el clàssic -serviria com a exorcisme?- però és difícil acostar-se a una novel·la que has llegit amb la passió d’una joveneta de quinze anys. Per això, quan em va caure a les mans, el remake actualitzat del clàssic escrit per April Lindner, vaig dir: Bingo!

A "Jane" el gos d'en Rochester és un Retriever, una raça magnífica, però que exemplifica tots els problemes de la novel·la: un gos ben adaptat i simpàtic, però gòtic i misteriós...?

A Jane, Lindner segueix l’estructura bàsica de la novel·la de la Charlotte Brontë, actualitzant-ne alguns aspectes per ambientar-la al segle XXI. La Jane Moore és una estudiant universitària que es veu obligada a buscar feina de mainadera quan els seus pares moren en un accident de cotxe. La seva discreció fa que la contractin per cuidar de la filla d’una de les grans estrelles del rock americà: el torturat Nico Rathburn. Òbviament, tots dos s’enamoren bojament, però la seva relació es veurà amenaçada pels secrets del passat que amaga en Nico. Drama, suspense!

No sé ni per on començar. Podria dedicar tot l’espai de l’entrada a enumerar els detalls pels que Jane és una novel·la tan (involuntariament) hilarant, com el fet que el personatge de Nico està inspirat en Bruce Springsteen, però voldria acabar la ressenya durant les properes 24 hores així que aniré al gra. Jane d’April Linder NO és una reescripture de Jane Eyre de Charlotte Brontë. Per tal que ho fos, Lindner hauria d’haver entès la novel·la original, cosa que està clar que no va passar. L’obra d’April Lindner té el mèrit de centrar-se en tots els detalls intrascendents de l’original, oblidant-se pel camí de les raons per les quals l’obra de la Charlotte continua agradant als lectors d’avui en dia.

De Byron a Bruce Springsteen: l'evolució d'Edward Rochester

Concentrem-nos en l’heroïna. La pobra i desgraciada Jane Moore, òrfena als 19 anys, marcada per una infància privilegiada amb uns pares que, segons ella, no se l’estimaven prou. Pobra, pobra Jane Moore, que no té ni idea de que el seu problema és que és una persona increïblement AVORRIDA. Allò que fa fascinant la Jane Eyre no són només els seus origens humils, ni tan sols la seva enteresa, sinó que rere la façana de correcció britànica s’amaga una dona valenta i apassionada. La Jane no abandona Lowood perquè s’hi veu obligada, sinó perquè hi troba la vida tediosa i anhel·la noves aventures. De la mateixa manera, la seva atracció inicial per en Rochester té a veure amb el fet que el troba misteriós, interessant i diferent de tot allò que havia conegut. I és aquesta mateixa vehemència que converteix la Jane en aquesta mena d’ídol proto-feminsta, ja que no es resigna mai a les seves circumstàncies. La Jane Moore, en canvi, és un personatge passiu que es deixa arrossegar pels esdeveniments.

A més, la correcció política de Lindner ens priva del deliciós menyspreu que la Jane mostra pels frívols francesos

L’April Lindner tampoc aconsegueix resoldre els aspectes més polèmics de l’original, com el tractament de la Bertha Mason (la primera dona d’en Rochester). Al remake, la Bertha es diu Bibi i [Spoilers] és una model brasilera amb antecedents d’esquizofrènia que embogeix després de caure en les drogues per culpa d’en Nico Rathburn. En aquest cas, la Bibi no és com la Bertha, originalment degenerada i sexualment activa (com la descriu en Rochester a l’original), sinó una model pura i innocent (de fet, Lindner dóna a entendre que això fa que la seva bogeria sigui un succés encara més tràgic). Per tant, l’autora resol el conflicte postcolonial de l’original eliminant-lo i substituint-lo per una malaltia real: l’esquizofrènia. Deixeu-me que us parli de l’ableisme, una forma de discriminació que veu la disabilitat com una anormalitat o un error a corregir. Un cop es manifesta la seva malaltia, la Bibi perd el dret a ser estimada i a ser considerada com una persona adulta, autònoma amb control sobre el seu propi cos. En una acte de suposada pietat, en Rathburn la tanca a les golfes de la seva mansió per evitar-li la tortura d’un hospital psiquiàtric. Hi ha tantes coses terribles en aquestes últimes tres frases que no sé en què concentrar-me, així que em quedaré amb el més obvi, l’esquizofrènia no és una condició monolítica, es manifesta de formes molt diferents en persones diferents i compta amb tractaments diversos, l’assumpció de que n’hi ha prou d’etiquetar algú d’esquizofrènic per tancar-lo de per vida és igual de perniciosa que el racisme que traspuen les paraules d’en Rochester quan parla de la seva esposa Bertha.

Altres temes com la religió, l’abús contra els infants o la hipocresia que recorre la societat anglesa són substituïts per reflexions sobre la premsa groga i com n’és de dur ser famós. Curiosament, Lindner s’ho ha manegat per escriure una novel·la al segle XXI que té menys rellevància pel lector mitjà que una d’escrita al XIX.

Al final, si alguna cosa m’ha quedat clara és que l’exercici d’acostar-se de nou als llibres que hem llegit amb entusiasme juvenil no és pas fàcil. I com demostra April Lindner, reescriure’ls tampoc no ho és. Lindner ha escrit una mala novel·la, sense pal·liatius i jo me l’he llegida perquè vosaltres no ho hagueu de fer, espero que hagi servit d’alguna cosa. En el fons,  sabia que m’hauria d’haver quedat amb The Eyre Affair

Jane, Poppy

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s