Censura per a qui?

Avui s’estrena la versió de Steven Spielberg de Tintín i tots els groupies que llegíem els còmics de Hergé o miràvem la sèrie televisiva a TV3 -o la col·lecció de vídeos de El Periódico, si no vaig errada- anirem en massa al cinema a mirar-la. M’atreviria a dir que quasi tothom sortirà decebut del resultat, ja que Tintín és un hite de la infància i les expectatives són tan altres que ni tan sols Steven Spielberg podrà arribar al nivell. A més, què n’ha de fer un americà d’un còmica belga?

Hergé ja va fer canvis per a que la seva obra fós políticament correcta

Bromes a part. No dedicaré aquest article a la versió filmogràfica d’aquest entranyable reporter, sinó a un fet que recentment em va cridar l’atenció i que m’ha fet posar la maquinària del cervell en moviment. El passat mes d’abril es va iniciar un procés per portar Tintín a judici. De què se li culpa? De ser un còmic que fa apol·logia al racisme, concretament per la història de Tintín al Congo. Mbutu Mondondo, un congolès resident a Bèlgica, demana que es prohibeixi la publicació d’aquest tom de les aventures a Tintín per fer un retrat denigrant i xenòfob de les persones negres. És cert que hi ha coses que no es poden amagar: Tintín al Congo ha envellit i si algú publiqués alguna cosa així avui en dia, tothom se li tiraria a sobre com una colla de lleons afamats. Ara bé, hem de desenterrar un vell llibre que es va escriure fa més de setanta anys? És un exercici de justícia no només per a la comunitat congolesa, sinó a tot el continent africà colonitzat?

Si bé és innegable que Hergé fa propaganda de la supremacia blanca i de valors clarament racistes, hi ha dues raons per les quals respondria que Tintín al Congo no hauria de ser portat a judici. En primer lloc, Hergé és un producte de la seva època: el 1931 és una data on la segregació racial és encara molt lluny de ser abolida. Només cal recordar que Rosa Parks va llençar el seu crit de protesta el 1955 quan es va negar a cedir el seu lloc a l’autobús a un passatger blanc, Martin Luther King era un desconegut i que l’appartheid a Sudàfrica es va abolir el 1991. Aquests exemples no serveixen per justificar l’autor de Tintín, però si donen una idea força clara de les percepcions de la classe mitjana europea sobre les relacions interculturals.

Rosa Parks i Martin Luther King

La segona raó per la qual no crec que Tintín hagi de passar per aquest procés és perquè això comportaria l’inici d’una saga sense fi. Perquè si el còmic d’Hergé ha de passar pels tribunals, també ho han de fer un percentatge molt elevat d’obres de la literatura universal. Em centraré en exemples anglosaxons, donat que aquí és la nostra especialitat. Al programa curricular de la carrera figurava com a lectura obligatòria Al cor de les tenebres de Joseph Conrad. L’autor exposa la crueltat de l’imperi belga contra els natius, però no ofereix tampoc una imatge digna de les persones negres. Potser em direu que el cas de Hergé és expecional perquè es tracta d’una lectura infantil. Tot i que mai he entès perquè se l’ha catal·logat així, Les aventures de Huckleberry Finn també es considera una lectura dirigida a joves. La novel·la ha sigut des de fa dècades un objecte de controvèrsia, per l’ús de la paraula “nigger” i alguns passatges una mica confusos. I així podria estar-me fins demà, ja que si hem de jutjar llibres racistes, també hauríem de fer-ho amb aquells amb contingut anti-semitistes o sexistes. Llavors segurament sí que ens hauriém de plantejar de prohibir Dickens, Chaucer, Shakespeare, etc., i fins i tot la Bíblia!

En definitiva, la resposta a una literatura que conté valors antiquats no és una censura en massa, sinó un acte de reflexió col·lectiva. Que aquests llibres es continuin publicant és un acte a favor de la memòria històrica i, sobretot, permet assumir aquests actes de crueltat i injustícia. Crec que està a les mans de cada lector i lectora decidir què fa amb la informació que se li transmet i prohibir llibres és un insult a la seva intel·igència i capacitat crítica.

Advertisements

2 thoughts on “Censura per a qui?

    • Jo estic a favor dels pròlegs (no gaire llargs perquè si no la gent no se’ls llegeix).

      Un saluduuuu!

      P.S. La pel·lícula de Tintín em va agradar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s