Els horrors quotidians

Cristina Fernández Cubas“El ángulo del horror”, Cristina Fernández Cubas

Quan era petita el Dimecres de Cendra anàvem a enterrar la sardina amb l’escola a un bosc aprop del poble. Recordo que al costat del camí, al peu d’un pi, hi havia el cadàver d’un gos. Cada any trobàvem el cadàver, cada cop en un estat més avançat de descomposició. Recordo amb claredat com m’horroritzava la seva visió i que, per molt que provés d’evitar-lo, d’alguna manera els nostres jocs, les nostres curses sempre desembocaven prop de les despulles d’aquella pobra bestiola. Com hi havia anat a parar allà l’animal? Estava malalt? L’havien abandonat? Com podia existir aquell cadàver en la mateixa dimensió que tots aquells nens riallers i plens de vida?

El record d’aquest gos m’ha acompanyat tota la vida i, a aquest, s’hi han sumat molts d’altres de nous que serveixen de recordatori permanent dels petits horrors que ens envolten. Aquesta és una de les raons per les que Halloween sempre m’ha semblat una festivitat tan atractiva, és el dia en que traiem a passejar les nostres pors, fem veure que no ens espanten i juguem a ser allò que ens atemoreix. És el dia en que creuem la frontera que la resta de l’any ens esforcem per mantenir tancada. Hi ha persones, però, com Cristina Fernández Cubas que semblen habitar tot l’any més enllà de la frontera o, com a mínim, tenen una casa amb molt bones vistes a l’altre costat.

A “El ángulo del horror” Fernández Cubas explora justament aquesta possibilitat: Què passa quan el vel entre la quotidianitat i els horrors que l’envolten desapareix? Què passa quan la nostra visió selectiva deixa de funcionar? No puc (ni vull) desvetllar massa sobre aquest relat que sense arribar a les deu pàgines, sense efectismes, ni sang i fetge aconsegueix gelar la sang a les venes del lector. Però us puc dir que el protagonista és un jove que quan torna a casa després d’un viatge descobreix que les coses no són com les recordava. La casa s’aixeca en un angle erroni, tot sembla lleugerament distorsionat, desfigurat, deformat. El noi ha descobert l’angle de l’horror, però, què és exactament aquest angle?

“El ángulo del horror” és un dels meus contes favorits de Fernández Cubas, una escriptora que em fascina com cap altre autor espanyol o català. A vegades penso que no pertany del tot a aquest món, potser és una nena canviada, una changeling que no veu les coses com la resta de nosaltres; que ens ensenya les zones ombrívoles que passen desapercebudes als nostres ulls. Un calfred em recorre el cos quan obro la seva antologia de relats i és llavors quan sento, quan sé de què parlo quan parlo de literatura.

Advertisements

2 thoughts on “Els horrors quotidians

  1. me encanta…”el dia en que traiem a passejar les nostres pors, fem veure que no ens espanten i juguem a ser allò que ens atemoreix” i lo de changeling no tenia ni idea kin mal rollo no?
    bon article…buscare el conte…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s