Bondat, veritat, bellesa… i realitat?

La plenitud de la señorita Jean Brodie, Muriel Spark

La plenitud de la señorita Brodie (1961) és una de les obres més conegudes de l’afamada escriptora escocesa Muriel Spark. A aquesta novel·la curta (amb prou feines 130 delicioses pàgines), Spark ens presenta la senyoreta Brodie, professora d’una escola privada a Edimburg durant els anys 30 que, segons les seves pròpies paraules, es troba a la plenitud de la seva vida.

Muriel Spark

La Jean Brodie és una professora progressista, que decideix ensenyar seguint el significat original de la paraula “educare”, erigint-se en guia de les seves alumnes. Brodie explica la seva vida personal, narra les seves aventures amoroses i els transmet un feroç sentit de l’individualisme. També els ensenya història de l’art, cultura clàssica i promou el feixisme entre les seves alumnes. Finalment, escull les que considera més prometedores per compartir-hi les seva plenitud: el grup de la Brodie. Aquestes sis estudiants ben dispars continuaran sota l’ala d’aquesta professora que les va escollir per convertir-se en la crème de la crème quan tenien només 10 anys i es veuran involucrades en el seu affaire amb un altre mestre de l’escola.

Spark construeix una història que s’estén al llarg de set anys, però es dedica a jugar amb el temps, viatjant del passat al futur i desafiant les expectatives del lector, de manera que la novel·la acaba per convertir-se en un curiós whodunnit. La pregunta que ens fem és : Quina de les seves alumnes va trair la senyoreta Brodie? Com si fos una novel·la de misteri, Spark ens presenta diversos falsos culpables, però al final, descobrim que els fets només podien portar a una conclusió possible… que òbviament no puc explicar.

Després de llegir La plenitud de la señorita Brodie, no em sorprèn l’èxit constant de la novel·la després de cinc dècades (l’obra ha inspirat una pel·lícula protagonitzada per la GRAN Maggie Smith i també una obra de teatre), ja que Miss Brodie és un personatge fascinant en la línia de les grans heroïnes de la literatura. Com la Holly Golightly de Breakfast at Tiffany’s, la Jean Brodie és un personatge fet a si mateix, que pren vida gràcies a les seves pròpies històries. Històries que, finalment, acaben per crear un vel tan espès amb la realitat que ni la mateixa autora podrà travessar. Com Madame Bovary, el romanç de Miss Brodie comença a la seva imaginació i es veu impedit per la sòrdida realitat. A diferència de Bovary, Brodie és conscient de que està explicant una història i no dubta en adaptar-la als gustos del públic, com diria Miss Brodie, la Bovary té instint, però li manca perspicàcia.

Però el que de veritat separa Brodie de les seves antecessores és que aquesta compta amb una antagonista de la seva estatura. La Sandy Stranger és una de les alumnes escollides per la protagonista, sens dubte la més perspicaç del grup. Com la senyoreta Brodie, la Sandy també és una narradora d’històries, però el que té d’agudesa li manca de romanticisme. Amb els seus ullets diminuts, la Sandi identifica les històries de la seva mestra i descobreix que un cop han estat explicades, les històries són lliures i poden ser remodelades al propi gust. L’enfrontament entre l’escocesa Miss Brodie i la britànica Sandy és apassionant i marcarà als dos personatges de per vida.

La senyoreta Brodie és un d’aquells personatges que es queda amb el lector: liberal, feixista, cruel i creativa és tot un pou de contradiccions que, al final, acaben per devorar-la. Ella mateixa ensenya a les seves alumnes que la bondat, la veritat i la bellesa són més importants que la prudència; el que no arriba a comprendre és que no es pot viure de les històries, però les històries sí que et poden destruir.

La plenitud de la señorita Jean Brodie, Pre-textos (Trad. Silvia Barbero Marchena)

The Prime of Miss Jean Brodie, Penguin

Anuncis

4 pensaments sobre “Bondat, veritat, bellesa… i realitat?

  1. Marta, acabo de llegir el comentari, una mica tard, jeje! Bon any! A Literatures en Anglès dels ss. XX i XXI, nova assignatura de fa dos anys!

    • No passa res, dona. Només em queixo de que nosaltres no vam arribar al segle XXI. Em presenteré a secretària i exigiré que m’ensenyin coses sobre els temps contemporanis!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s