On és el queer?

Sempre m’he demanat on és el queer en l’anomenada cultura popular. Els estudis culturals evidentment fa molt de temps que tenen en compte el factor queer i els estudis postfeministes per establir una anàlisi de les construccions de gènere en l’anomenada informalment pop culture. Però jo em referia a més aviat un altre tipus de qüestió: trobem el queer en els textos, la música i els mitjans audiovisuals de cada dia? Estem exposats i exposades quotidianament a aquesta nova representació del gènere i la sexualitat? I si és així, per què el queer continua sent una teoria i una pràctica marginalitzada?

Potser valdria la pena definir què és queer. Si bé és un terme que anteriorment en anglès es referia a alguna cosa “estranya”, el terme es va començar a utilitzar per definir l’homosexualitat. Aviat la comunitat LGTB (Lesbiana, Gay, Transgènere/transsexual i Bisexual) es apropiar el terme per ressignificar-lo. Des d’un punt de vista pràctic, aquest hiperònim serveix per englobar minories sexuals no heteronormatives. La teoria queer va sorgir als anys 90 des dels estudis feministes i sosté com a premissa que el gènere i les identitats sexuals són el resultat d’una construcció social. És evident que aquesta definició és ràpida i deixa moltes coses fora del sac, però l’objectiu d’aquest escrit no és proporcionar el rerefons teòric, crec que per a això hi ha l’article de Wikipedia, que no està gens malament.

Si bé la connotació homosexual no és evident, hi ha una clara ambivalència de la representació de la virilitat

Darrerament he pensat que efectivament, el queer ha cercat des de fa temps una entrada en la cultura de masses (mainstream, per entendre’ns) per mitjà d’una acceptació general, però també topa amb les resistències habituals. Les grans indústries de publicitat han vist el potencial d’allò queer i ara utilitzen imatges que representen la identitat de gènere de manera molt ambigua. La primera imatge que em ve al cap és l’estètica dels panells publicitaris de Dolce & Gabbana, on les representacions de la masculinitat són força ambivalents.

En la música pop passa el mateix. Vivim en una societat extremadament homofòbica, però tothom balla al ritme de Lady Gaga a la discoteca o l’escolta quotidianament a la ràdio. No obstant, des dels seus inicis ha qüestionat les imatges heteronormatives en els vídeoclips i les seves lletres fins a convertir-se en una icona actual del moviment LGTB. Però ella no ha estat, ni molt menys, la primera. Molts altres artistes ja ho van fer en el seu moment, com David Bowie, Freddie Mercury, Scissor Sisters, Pet Shop Boys, George Michael, Elton John, i molts altres més.

Escena del vídeoclip de Lady Gaga, Telephone

En adaptacions cinemàtografiques, de seguida em ve l’exemple de la representació queer del personatge Mercutio a Romeo + Juliet de Baz Luhrmann. I podríem afegir Pedro Almodóvar sens cap mena de dubte. Ambdós exemples estan inscrits en un cinema mainstream, acceptat i comercialitzat a gran escala.

Mercutio, Romeo + Juliet

L’aparició del queer en aquest àmbits ha servit per desmarginalitzar els estudis gays lesbians i queer? La meva resposta s’aproparia més al no que al sí. Si bé en molts casos les representacions narcissístiques de les estrelles del pop han servit per qüestionar els models tradicionals de virilitat, dubto que això aporti resultats significatius en la difusió del queer en la cultura de masses. El queer en aquests terrenys no es pot visualitzar com una pràtica plausible ja que es basa en un espai purament fantasiós; d’aquesta manera, creem una imatge de l’altre (l’artista: queer, homosexual, marginal) per definir al propi jo que resultarà en una identitat sexual basada en els cànons heteronormatius.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s