Distopies: futur o retrocés?

Junts, Ally Condie

Per aquelles raons inexplicables de la vida, darrerament em trobo immersa en una recerca sobre literatura juvenil. Si noteu que darrerament les meves ressenyes tracten sobre literatura d’adolescents ambientades en món distòpics i amb temàtiques com l’amor juvenil, la fantasia, l’esdenvir adult, etc., no us espanteu: no pateixo la síndrome de Peter Pan. El motiu és purament una recerca de nivell acadèmic (puc permetre’m anomenar-ho així?). El primer llibre a caure a les meves mans ha estat Junts, i una ràpida mirada al cercador ens mostra ja fa un temps que se’n parla d’ell a la blogosfera. La primera novel·la d’Ally Condie és el primer volum del que serà una trilogia. El segon llibre, Crossed, es va publicar en anglès a principis de novembre, però encara no han arribat les traduccions.

Un dels recursos recurrents de la literatura juvenil és de crear nous universos, en un ambient futurístic i aquest és el cas de Junts. La protagonista és Cassia, una noia de disset anys que viu en un món “ideal”, tot -absolutament tot- està controlat, la manera de vestir, l’alimentació, amb qui casar-se, quan morir, etc. És quan Cassia descobreix que la persona amb qui s’haurà de casar és errònia que es comença a qüestionar si el sistema és tan perfecte com fan creure. La Societat que descriu Ally Condie és sufocant i arriba a transmetre a la perfecció aquest sentiment de control sobre els éssers humans, privant-los de l’opció d’escollir i el lliure albir.

Hi ha elements d’aquest gènere literari i altres com la fantasia que sempre em fan arrencar un somriure. Els autors i autores en alguns casos es venten de crear un nou univers, però al meu entendre només es limiten a repetir els mateixos valors que la societat actual. Si no és així, no puc entendre doncs una societat futrística on l’únic model de família contemplat està fermament arrelat en les tradicions del cristianisme. I que el dret a les relacions sexuals està legitimat per un contracte matrimonial previ. A més a més, l’homosexualitat sembla haver estat completament eradicada, ja que en cap moment es qüestiona la possible no-heterosexualitat dels personatges.

De fet, Junts és una novel·la juvenil que no menciona en cap moment la sexualitat. Tocar obertament la sexualitat o no en la literatura per a un públic d’aquesta franja d’edat ha creat força controvèrsia. A mi, de fet, m’incomoda que no se’n parli. Hem d’assumir que en la societat que crea Ally Condie els adolescents s’assabenten de qui serà la seva parella sentimental però no tindran cap mena de contacte sexual fins passats els 24 anys? Evidentment, hi ha molts elements obviats que em creen tensió precisament pel fet que no es plantegin.

Des de la seva publicació, Junts ha rebut molt bones crítiques i sembla ser que el segon volum va pel mateix camí. Disney ha comprat els drets i està prevista una adaptació cinematogràfica per al 2012. Ara sí que ningú se’n podrà escapar de conèixer aquesta trilogia!

Junts (La Galera) – Jordi Vidal

Juntos (Montena) – Traducció: Rosa Pérez

Matched (Penguin)

Advertisements

2 thoughts on “Distopies: futur o retrocés?

  1. Retroenllaç: Què llegeix el jovent aquest estiu? | Dr Read Good

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s