5 mashups necessaris

L’any passat semblava que el món de l’edició havia trobat una mina d’or amb la moda dels mashups literaris: Orgull i prejudici i zombis, Androide Karenina o Abraham Lincoln, Vampire Hunter semblaven l’excusa perfecta per reviure els clàssics i acumular uns quants calerons. Dotze mesos més tard, la cosa sembla una mica aturada, així que de he decidit llançar-me a la piscina amb les meves pròpies propostes. Això sí, seré com una nena tancada a una botiga de joguines o una científica boja al CERN, els meus experiments no tindran límits de temps, espai ni medi!

Crim i càstig + La gran evasió

No em malinterpreteu, sóc una gran fan de Dostoievski, i Crim i càstig és una de les meves novel·les preferides: m’ha provocat més malsons que totes les novel·les de Stephen King juntes. La seva genialitat està fora de dubte, però també és cert que el seu to introspectiu i l’argument en el que la tensió es va acumulant lentament fins a arribar a un breaking point no resulta gaire atractiu per a molts lectors. Quina és la solució? Afegim-hi explosions, persecucions en moto, Steve McQueen i, a poder ser, Nazis perquè si alguna cosa ens ha demostrat la indústria de Hollywood és que tot millora si hi afegeixes nazis. La primera part de la novel·la es mantindria més o menys igual, tot i que caldria donar més èmfasi al personatge de la Sonia Semyonovna Marmeladova, al cap i a la fi, tot bon llibre/ peli necessita tenir un interès romàntic destacat. Potser caldria considerar la possibilitat de convertir el llibre en una trilogia. Els canvis importants arriben cap al final, [SPOILERS] quan Raskolnikov és condemnat a un camp de treball a Sibèria, ell i un grup de delinqüents encantadors planegen la fugida definitiva en descobrir que un grup de presos alemanys planeja una rebel·lió a gran escala, sí, ho heu endevinat, són els antecessors dels nazis! Potser cal polir un parell de detalls, però la idea és bona. Després d’una fugida espectacular amb l’ajuda d’una Sonia que s’ha convertit en una mena de Lara Croft, al tercer llibre, descobrirem que Raskolnikov havia estat innocent des del principi. Perquè qui es podria identificar amb un protagonista que és un assassí…?

Raskolnikov i Sofia?

Els cinc + Els Goonies

Ho sento molt Inés, però des que tinc ús de raó els llibres d’Enid Blyton han amenaçat amb destruir el meu amor per la lectura amb les seves intolerablement avorrides històries de lladres i contrabandistes, mentre que aproximadament durant el mateix període, he pregat per una seqüela del gran clàssic dels 80: The Goonies. Avui és el dia en què aquests dos grups de nens detectius finalment es troben. Obriu les vostres imaginacions perquè aquí va: amb els diners obtinguts de la venda de les joies el Mikey, el Brand, el Chunk, el Mouth, l’Andy, la Steph, el Data i el Sloth van de vacances a l’illa de Kirrin i coneixen els Famous Five (en Julian, en Dick, l’Anne i la George). Al principi, el dos grups no encaixen, però quan uns contrabandistes (o alguna cosa per l’estil) segresten a la tieta Fanny, aquest grup d’aventurers improbables viurà tot tipus de peripècies per rescatar-la. Entre d’altres: un enfrontament amb un grup de ninjes, derrotar a un Lord malvat que vol derrocar els Windsor i proclamar-se sobirà i, probablement, lluitar contra robots espacials, ja ho veurem. Potser hi ha alguna història d’amor pel mig, però el que està clar és que al final la George abandona als pesats dels seus cosins per traslladar-se a Astoria (Oregon) i convertir-se oficialment en una Goonie. El que és indiscutible és que el llibre haurà d’incloure una escena d’iniciació per part dels Goonies a la música dels 80.

Ningú dóna lliçons de contraband als Goonies

 Les mines del rei Salomó + Corto Maltès

En el seu moment, Les mines del rei Salomó (1885) de H. Ridder Haggard va tenir un èxit inesperat entre el públic anglès i europeu, però la novel·la d’aventures de Haggard no ha envellit bé. El problema principal de l’obra són les actituds colonialistes dels personatges, especialment del protagonista: Allan Quatermain. El caçador de caça major necessita algú que li doni lliçons de sensibilitat cultural i qui millor que el viatger incansable d’Hugo Pratt: el misteriós i atractiu Corto Maltès. Corto ha viatjat per tot el món i ha conegut tot tipus de cultures, a més té experiència tractant amb dives històriques i de ficció com són Rasputí o Butch Cassidy i Sundance Kid. Per si fos poc, el mateix Corto planejava buscar les mines del rei Salomó a Sud-àfrica i potser ho hauria aconseguit si no hagués estat per un naufragi desafortunat, curiosament en pateix molts d’aquests. Aquest seria sens dubte el llibre o còmic d’aventures definitiu. Punts extra si hi aparegués la fantàstica Pandora Groovesmore.

Ara seriosament, necessitem més Corto Maltès

L’origen de les espècies + Pokemon

Haig de dir que aquest estava cantat i em sorprèn que encara no l’hagin escrit. Som a un univers paral·lel on els escrits de Charles Darwin sobre la supervivència del més apte han estat malinterpretats fins al punt que les lluites a mort entre animals manipulats genèticament s’ha convertit en l’esport de moda. El fill, nét o besnét de Darwin (depenent del grau de steampunk que es vulgui afegir a la història) Charles Jr o Charlie o Chuck Darwin s’infiltra al torneig per desmantellar-lo des de dintre i retornar el seu bon nom al seu pare/ avi/ besavi. Allà farà amistat amb un dels animals, una bèstia anomenada Bulbasaur (perquè Pikachu s’ha tornat massa mainstream) i demostrarà a la humanitat que el gen altruista també existeix.

La síntesi perfecta de planta i dinosaure

 Donetes + X-Men

És cert que el clàssic de Louisa May Alcott continua triomfant entre els lectors, però Jane Austen també i això no ha evitat que acabi viatjant en el temps, decapitant zombis o convertida en detectiu. Pel meu gust, Donetes necessita una mica d’acció per complementar el drama familiar i romàntic i què millor que donar súper-poders a les noies March? Seria poc versemblant que les germanes fossin les úniques en desenvolupar poders a la ciutat de Concord, així l’origen de les seves habilitats serà un meteorit caigut justament al seu jardí, encara que no descarto que el pare, Robert March, fos un científic que experimentava amb les seves filles. Quant a les habilitats de cadascuna, és obvi que la Beth seria en Charles Xavier, poca mobilitat, però poders mentals superiors. La Meg seria la Jane Grey, la seva deixeble, bàsicament perquè ambdós personatges m’avorreixen per igual. La insofrible Amy adoptarà el paper de Kitty Pride i, per acabar després de llargues deliberacions, la Jo seria la líder, la meva admirada Tormenta, tot i que compartiria aspectes de la seva personalitat amb  la Rogue. Les noies uniran els seus poders per posar fi a la guerra i derrotar les tropes surenyes mentre s’enfronten als reptes de créixer. Ah, i la Jo acaba amb el Laurie, sense discussions.

La cosa aniria per aquí

Finalment, per si no us agrada cap de les meves propostes, us deixo amb el meu mashup preferit: el Monster Mash!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s