Què va passar a l’habitació de la Margot?

Primer em va regalar flors,
Segon, li vaig fer una nina
Tercer, va desaparèixer durant hores,
I quart, vam topar amb un mur.
AL FINAL HI VA HAVER SANG, (càlida i crua sota la llum de la lluna)
No puc oblidar
Sempre hauré de lamentar
El que va passar a
L’habitació de la Margot

Emily Carroll

Aquest és el poema amb que comença L’habitació de la Margot i que constitueix la clau per obrir-se camí a través d’aquest esgarrifós webcòmic de la il·lustradora i autora de còmics canadenca Emily Carroll. Si després de seguir el link,  premeu les diferents parts de la il·lustració segons l’ordre que indica el poema (flors, nina, finestra, pared i sang) us podreu endinsar al trastocat univers que Emily Carroll teixeix a Margot’s Room.

La narradora de L’habitació de la Margot coneix el que serà el seu marit a l’enterrament del seu pare. Poc després, tenen una filla anomenada Margot, però quan aquesta mor després d’una llarga malaltia, les coses es comencen a torçar. La mateixa realitat sembla trastocar-se, mentre la relació de la parella s’esfondra sense remei. La trastornada narradora tem que hi hagi forces sobrenaturals en torn a les misterioses desaparicions del seu marit, però què passa en realitat? Les corrents de fons de la gelosia i dels secrets del passat són tan potents com qualsevol maledicció, sembla dir-nos Carroll, mentre ens submergeix en el dubte i la incertesa. Hi ha pistes repartides al llarg de tota L’habitació de la Margot, però al final la resposta al misteri roman amb cada lector.

Emily Carroll

És curiós com les il·lustracions de l’Emily Carroll semblen embolcallar el lector des de la freda pantalla de l’ordinador. Carroll cuida al detall la textura de les imatges i en la composició de la seva obra aprofita al màxim les oportunitats que li ofereix Internet, Carroll sembla concebre els seus còmics directament per a la pantalla i deixa enrere les constriccions de la pàgina de paper. El text també abraça amb naturalitat l’atmosfera inquietant de les il·lustracions: ritmes sincopats, rimes incertes com el pensament dels personatges i parèntesis que es llegeixen com murmuris de culpabilitat. El resultat és una obra absorbent que et trasllada al seu univers pertorbador, espantós i suggestiu. Us desafio a llegir L’habitació de la Margot sense que un calfred us recorri l’espinada.

Com a Margot’s Room, la resta d’obres de l’Emily Carroll semblen inspirar-se en la imatgeria del folklore i el conte de fades tradicional, però aquesta és només una carcanada sobre la que construeix mons propis. A His Face All Red ens endinsa a un món molt semblant al de la Margot, de boscos submergits en la penombra i rierols que xiuxiuegen paraules inintel·ligibles als viatgers extraviats. Carroll narra amb pols tens la història de dos germans marcada per la gelosia i la culpabilitat i, de nou, entrar al bosc és arriscar-se a entrellucar els secrets que (misericordiosament) amaga el nostre inconscient.

Emily Carroll

The Prince & the Sea, Carroll canvia de to per explicar-nos una història d’amor tragicòmica entre un príncep i una sirena. La vivesa dels colors, la ingenuïtat que reflecteix el traç i els motius típics dels contes de fades serveixen per dotar de major impacte la macabra revelació final.

Emily Carroll

Finalment, a Anu-Anulan & Yir’s Daughter  Carroll escriu i dibuixa la més tendra de les seves històries. Carroll explora el tema del romanç entre déus i humans i  aconsegueix donar un gir molt femení a la història, on reflexiona sobre els perills de l’objectificació (tant per al subjecte com el seu objecte) i ens brinda unes il·lustracions que no podrien estar més allunyades de l’ambientació tètrica d’obres anteriors.

A banda d’aquestes que us he comentat, a la plana web d’Emily Carroll trobareu altres obres per explorar, com aquest homenatge minimalista que dedica a Cien años de soledad. Us convido a entrar-hi i a continuar investigant la seva obra, mentrestant jo seguiré aquí, a l’espera de quines sorpreses ens té preparades per al futur.

Anuncis
L'entrada va ser publicada el Còmic i etiquetada , , , per Marta. Guarda l'enllaç permanent.

Quant a Marta

Llicenciada en Filologia Anglesa i "masteritzada" en Edició, m'agraden les llargues passejades per la platja i les postes de sol, com? Que no es tracta d'aquest tipus de perfil...? Torno a començar: amant de la literatura en totes les seves expressions, lectora obsessivo-compulsiva i un punt excèntrica. Sempre tinc algun projecte nou entre mans, afortunadament treballo bé sota pressió!

4 pensaments sobre “Què va passar a l’habitació de la Margot?

    • I tant, i tant. Jo el vaig llegir en plena nit i sola a casa i vaig acabar abraçada al gos… T’ha agradat l’homenatge a “Cien años de soledad”?

  1. La història és misteriosa i t’atrapa i et neguiteja fins al final. Em resulta molt interessant el tractament tècnic que fa.Com pensa les il·lustracions per al web Part de l’èxit en el resultat està en com et mous per la pantalla i com vas descobrint les diferents parts de la història. Crec que aquest efecte no s’aconseguiria en paper.
    Gràcies per fer-nos descobrir Emily Carroll.

    • M’alegro molt que t’hagi agradat, Eulàlia. Diria que aquesta manera de fer, li dóna un aire cinemàtic a l’obra, no creus? Sembla fluir amb més naturalitat que els webcòmics normals i evita interrupcions que arruïnarien l’atmosfera inquietant del conjunt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s