Flamencs a Maine

Promise, Wendy Wunder

Des que treballo a l’àmbit de la literatura juvenil, un dels subgèneres que m’he trobat més sovint -i que més em treu de polleguera- és el que anomeno “adolescents amb càncer”.   És una temàtica que acostuma a enrabiar-me per diverses raons: facilita que l’autor oportunista manipuli les emocions del lector, la narració normalment només té dos finals possibles i, en general, la moral de la majoria d’aquestes novel·les és una barreja de carpe diem i “aprèn a valorar allò que tens”. Dit això, em disposo a contradir-me perquè us penso recomanar una d’aquestes novel·les, una que pren tots aquests tòpics, els examina i els llança per la finestra.

La coberta en català és tot un homenatge al kitsch.

La Cam conviu des de petita amb un neuroblastoma i ara, amb només divuit anys, el càncer se li ha estès per tot el cos. Els metges no poden fer res més per ella i la Cam es resigna a l’inevitable. Afortunadament, la seva mare no està disposada a permetre que la seva filla gran l’abandoni sense lluitar, així que la convenç per viatjar a Promise, un poblet de la costa de Maine on es diu que hi succeeixen miracles. Flamencs a l’oceà Atlàntic, marees de marietes i una població d’excèntrics adorables són només alguns dels prodigis que amaga Promise. Allà, la Cam trobarà l’amor, redescobrirà la seva mare i la seva germana petita i, per primer cop, es permetrà tenir esperança en el futur.

A diferència del que sembla indicar la coberta anterior, la Cam no és d'origen caucàsic sinó samoà

Però no feu cas del resum de la novel·la perquè no li fa justícia. El secret de Promise -jo prefereixo el títol original The Probability of Miracles, però què hi farem- es troba a la seva protagonista, la Cam és intel·ligent, enginyosa, fins i tot càustica, però també profundament vulnerable -i balla el hula!- i el seu viatge d’autodescobriment per Promise és tan hilarant com punyent. Wendy Wunder -amb un nom com aquest de què no pot ser capaç una persona!- barreja humor i tragèdia en les dosis justes per commoure, provocar el riure i també el somriure i il·luminar els petits miracles que omplen de màgia el dia a dia.

A aquestes alçades, m’imagino que haureu notat que us he enganyat i que Promise comparteix la moral d’aquelles novel·les de que us parlava al principi, a les quals el protagonista aprèn a gaudir el moment i a valorar les persones que estima. Però què més es pot dir quan ens enfrontem a la injustícia fonamental que és la mort d’algú tan jove? L’abisme no ofereix respostes; potser que gaudim de l’ara i l’aquí. Això és el que ens diu Wunder i ho fa sense manipular el lector amb trucs barats i girs enganyosos. Finalment, per a aquells que s’ho preguntin: sí, és possible que em fes vessar alguna llagrimeta…

En català: Promise, La Galera

En castellà: Promise, La Galera

En anglès: The Probability of Miracles, Razorbill

L’altra Jenna Fox

L’adorada Jenna Fox, Mary E. Pearson

Jenna Fox no és una adolescent com altres. El seu cas és particular, però tan sols sap això, que el que li passa no és normal. La història comença uns dies després de despertar-se d’un coma, en el que ha estat immersa durant un any. Li diuen que ha tingut un accident, però ella no recorda res de la seva vida abans del coma. Així comença l’aclamada novel·la juvenil de Mary E. Pearson que va arribar a les llibreries catalanes fa gairebé dos anys i que aviat tindrà segona part traduïda tant al català com al castellà.

L’adorada Jenna Fox es situa en un futur no molt llunyà, on els progressos científics i tecnològics són força considerables. El seu pare és un aclamat metge que es pot permetre tots els luxes tant per a ell com per la seva família, ja que en el seu dia va ser l’inventor de Bio-Gel, del qual no entraré en detalls, haureu de fer una ullada al llibre. Jenna intenta esforçar-se per recuperar la memòria, però aviat se n’adona que no tot és el que sembla: on són les seves pertenences d’abans? I els vells amics, no s’interessen per ella? I per què han creuat el país per canviar de ciutat mentre Jenna encara estava inconscient?

Des del punt de vista narratiu, L’adorada Jenna Fox és una novel·la força interessant. En tot moment, la història ens és presentada des del punt de vista de la protagonista i, per tant, compartim la mateixa confusió i “amnèsia”. Això fa que la trama sigui intrigant, però alhora mantenint un equilibri, de manera que arribem a respectar el ritme de la protagonista i els seus descobriments. Les persones que envolten Jenna Fox són completament desconeguts per a ella i per a nosaltres, de manera que poc a poc anem endinsant-nos en els caràcters, obtenint com a resultat un personatges rics i complexos.

L’objectiu de la novel·la és provocar la reflexió entre els joves lectors sobre la relació entre el progrés tecnològic i científic i l’ètica, fins on la medicina i la biologia poden interferir en la vida i la mort de les persones. Una novel·la juvenil ben estructurada i escrita on Jenna Fox haurà de lluitar per establir una identitat pròpia i el poder de l’elecció de què vol fer amb ella.

L’adorada Jenna Fox, Cruïlla

Adorada Jenna Fox, SM

The Adoration of Jenna Fox, Henry Holt Books

Evolucionar o morir!

Estimats lectors i lectores,

Després d’unes setmanes molt irregulars, hem decidit rebaixar una mica la freqüència d’entrades al bloc. Arran de les dificultats per compaginar els nostres estudis,  el treball i l’activitat blogaire, a partir d’ara publicarem un article a la setmana. Però, ep! seguim aquí, així que no deixeu de seguir-nos i de comentar.

També aprofitem per fer una crida. Si t’agrada llegir i vols publicar una ressenya sobre un llibre que t’hagi agradat, o fer el teu propi termòmetre o simplement fer un article relacionat amb el món de la literatura, estem buscant col·laboradors i col·laboradores que vulguin escriure puntualment per a nosaltres.

Si tens idees i les vols compartir amb nosaltres, no dubtis a escriure’ns a dr.read.good@gmail.com

Créixer és com un lluitar a mort amb un al·ligàtor

Terra de caimans, Karen Russell

La primera obra de Karen Russell va ser un recull de contes titulat St. Lucy’s Home for Girls Raised by Wolves, amb un títol com aquest sabia que la Karen i jo ens entendríem. El primer conte de la col·lecció s’anomena “Ava Wrestles the Alligator” i és la llavor de la que més tard serà la seva primera novel·la, Swamplandia!

Swamplandia! expandeix l’univers del conte original per explicar la història de la família Bigtree, orgullosos propietaris del parc temàtic Swamplandia! dedicat a la lluita contra al·ligàtors. La família està formada pel Chief Bigtree, el seu fill gran Kiwi, seguit de les dues germanes l’Osceola (Ossie) i l’Ava. Fa uns mesos que la Hilola Bigtree, la seva mare, va caure víctima d’un càncer fulminant, deixant la resta de la tribu Bigtree sumida en el desconcert i l’angoixa. Per si fos poc, l’espectacle de la Hilola era l’ànima del parc, els turistes assistien en massa per veure-la nedar entre caimans, i sense ella, Swamplandia! està sucumbint a la competència, un parc temàtic inspirat en l’infern de Dante anomenat The World of Darkness.

Amb el Chief Bigtree al continent en busca de finançament per al parc, els joves Bigtree troben maneres diferents d’endurar la pèrdua de la Hilola. En Kiwi, un geni autoproclamat,   decideix abandonar el parc en busca de nous horitzons i acaba treballant al servei de neteja de The World of Darkness. Mentrestant, l’Ossie manté apassionades històries d’amor amb fantasmes i l’Ava intenta ocupar el lloc que la seva mare ha deixat vacant al podi dels grans lluitadors d’al·ligàtors. Quan l’Ossie decideix fugir de casa per endinsar-se al inframón amb el seu promès fantasmal, l’Ava iniciarà un viatge a través dels pantans, màgics alhora que aterridors, per tal de salvar-la.

Acompanyats de l’Ava, que als seus tretze anys encara negocia els límits porosos entre realitat i fantasia, ens endinsem a un món de realitats flexibles, on hi pot passar qualsevol cosa. Al cap i a la fi, els protagonistes lluiten contra caimans per guanyar-se la vida i la improbabilitat de la seva existència no ha estat mai cap impediment. Els pantans de Florida, de vegetació i fauna exuberants, són el rerefons ideal per aquest estil americà de realisme màgic, on com a les novel·les de John Irving, la innocència acaba sent castigada.

La narració alterna entre les veus de l’Ava, immersa en en el cosmos al·lucinat i al·lucinant dels pantans, i la del Kiwi, sotmès a l’absurd que és la vida a una gran corporació. Aquests canvis de perspectiva entre el to satíric de l’experiència d’en Kiwi i la narració prodigiosa i aterradora de l’Ava poden resultar massa sobtats i també és cert que Russell gaudeix massa amb el seu do per a la descripció. Malgrat tot, elements com la veu única de l’Ava, la història fascinant dels Everglades i la crònica de la vida de Louis Thanksgiving -l’amant fantasmagòric de l’Ossie- converteixen Swamplandia! en un debut enlluernador.

Terra de caimans, Edicions del Periscopi (Trad. Marta Pera Cucurell)

Tierra de caimanes, Tusquets

Swamplandia!, Knopf

Qüestionari Proust: Viola

Ens trobem a l’antiga província d’Illyria per reunir-nos amb una de les meves heroïnes de preferides: la Viola, protagonista de Nit de reis (William Shakespeare). Passejo amb la Viola pels carrers de la que algun dia es convertirà en la ciutat de Ragusa i, més endavant, Dubrovnik,  tot gaudint de l’enginy d’aquesta dona  diminuta i d’aspecte androgin que ha robat el cor de tots els habitants de la vila.

01. El principal tret del meu caràcter?

Fa de mal dir, però sempre m’he considerat una dona de recursos i també hi ha qui diu que no em falta pas enginy.

02. La qualitat que prefereixo en un home?

Que estimi la música tant com jo. No podria viure sense l’aliment que em proporciona.

03. La qualitat que prefereixo en una dona?

La lleialtat.

04. Allò que més estimo en els amics?

La lleialtat.

05. El meu principal defecte?

En ocasions, m’han acusat de ser massa passiva i és cert que tinc una vena fatalista que m’ha portat a situacions compromeses. De fet, un cop vaig a estar a punt de morir justament per aquest defecte!

La Viola se sumeix en el silenci i sembla recordar algun esdeveniment del passat. Sospito que pensa en el dia que el Duc Orsino va estar a punt d’executar-la. Es rumoreja que la lleialtat de la Viola cap al Duc era tal que va preferir sotmetre’s a la injusta sentència abans que qüestionar a Orsino.

06. La meva ocupació preferida?

M’agrada ocupar el temps escrivint versos per la música del meu marit.

07. Quina fóra la meva pitjor desgràcia?

Perdre el meu marit o el meu germà.

08. Què voldria ser?

A vegades desitjaria ser un home per poder gaudir plenament de la llibertat que els està permesa. Crec que pujaria al primer vaixell que trobés i em llançaria a l’aventura.

09. On desitjaria viure?

Il·líria ja m’agrada, tot i que de vegades trobo a faltar Messalina.

10. Quina flor prefereixo? 

La violeta.

11. Els poetes preferits?

Doncs, no sé si ho hauria de dir, però tant se val, últimament he descobert la poesia de Safo i m’ha obert mons nous.

12. Els herois de ficció?

Sempre he admirat la tossuderia d’Aquil·les, disposat a fer qualsevol cosa per a aquells a qui estima.

13. Les meves heroïnes de ficció preferides?

Em quedo amb la deessa Atena de L’odissea. Sempre m’he identificat amb el personatge que veu tot allò que passa al seu voltant, mentre la resta només són capaços de veure’n fragments.

14. Les meves heroïnes històriques?

Sempre m’ha fascinat el coratge de la dona guerrera, Hua Mulan.

15. Estat present del meu esperit?

Sempre estic alegre, he patit prou melancolia per tota una vida!

16. Fets que m’inspiren més indulgència?

La estupidesa, la insensatesa, la niciesa, perquè tots hi caiem tard o d’hora.

17. El meu lema?

Si la música és la menja de l’amor, continua tocant!  és una de les frases preferides del meu marit, però a vegades també estic d’acord amb un bon amic que diu Més d’una bona forca ha evitat un mal matrimoni!

A diferència de la meva trobada amb Stanley Kowalski, aquest matí que he passat amb la Viola ha estat deliciós. La Viola sembla posseir una saviesa que va més enllà dels anys i que la dota d’una mirada burleta i benevolent amb la que examina el món que l’envolta. Us he fixat en que tots els herois i heroïnes de la Viola tenen una cosa en comú?

La Lulú i el sexe

 Las edades de Lulú, Almudena Grandes

Avui parlaré de literatura eròtica. Espereu, espereu! No marxeu! No parlaré de cap novel·la Harlequin. Certament, quan sentim novel·la eròtica, tendim a fer esclatar les alarmes d’emergència: atenció, atenció! Això és mala literatura! I tot i que a mi no m’agrada fer dicotomies de literatura bona i dolenta (influència post-moderna un cop més) he de dir que a vegades és amb raó. No és el cas, però, de Las edades de Lulú, la novel·la eròtica espanyola per excel·lència -crec jo- on l’autora explora els límits (i passant-los de llarg) de la sexualitat normativa.

No sé ben bé com abordar aquesta novel·la, ja que no m’agradaria caure en la recurrència de fer-ne una lectura massa personal. No obstant, el que és innegable és que és fàcil indentificar-se amb el personatge de la novel·la, la Lulú de quinze anys en el seu rite d’inciació al sexe. L’explicació, crec jo, és simple: tothom ha viscut l’experiència de la Lulú i comprenem tant la seva ànsia d’endinsar-se en el món “adult” com les seves pors i inseguretats. S’acomoda sota l’ala de Pablo, que la guiarà en l’adquisició d’experiència i dependrà d’ell fins i tot molt després de la seva separació. En la segona part del llibre hi ha una evident separació entre Lulú i el lector/a ja que ella sola es presenta més distant del món, fruit de la voluntat de reafirmar la seva independència. En un afany de voler trobar la seva pròpia identitat, s’endinsa en un espiral de pràctiques sexuals que freguen els límits de la normalitat.

I sí, a aquestes alçades ja és impossible negar que la sexualitat no està vigilada i controlada tant per un ull intern com extern; Foucault ja n’ha escrit volums i volums sobre això -vegeu Història de la sexualitat I, II i III- on parla que la repressió de la sexualitat de les persones és un instrument efectiu per a mantenir una estabilitat en la ciutadania, és a dir, per exercir-ne un control. El cas és que la Lulú no respecta aquests límits establerts: Gayle Rubin, antropòloga cultural i especialista en política sexual i de gènere, parla de l’existència -i parla d’avui dia, no de l’època de la Inquisició- d’unes pràctiques sexuals acceptades i d’altres que simplement són rebutjades, sota el pretext de ser anti-naturals, patologitzant-les i condemnant-les. Així doncs, tota pràctica sexual que no sigui heterosexual, patriarcal, en parella, centrada en el coit serà emmalaltís i inacceptable. És per aquesta raó que Lulú és un xoc, ja que incopora l’orgia, el BDSM, l’homosexualitat i la transexualitat a les seves pràctiques sexuals que acaben formant part de la seva identitat.

El que més em va atreure del personatge de la Lulú és que ens veiem obligats/des a acollir-la en totes les seves contradiccions. És un personatge complex i no es conforma a simplement cercar la simpatia del lector/a: es permet el luxe de ser autònoma i independent, i de vegades mostrar la dependència innevitable que té amb en Pablo. Las edades de Lulú és d’aquelles novel·les eròtiques que sí s’han de llegir.

Las edades de Lulú (Tusquets)