La Lulú i el sexe

 Las edades de Lulú, Almudena Grandes

Avui parlaré de literatura eròtica. Espereu, espereu! No marxeu! No parlaré de cap novel·la Harlequin. Certament, quan sentim novel·la eròtica, tendim a fer esclatar les alarmes d’emergència: atenció, atenció! Això és mala literatura! I tot i que a mi no m’agrada fer dicotomies de literatura bona i dolenta (influència post-moderna un cop més) he de dir que a vegades és amb raó. No és el cas, però, de Las edades de Lulú, la novel·la eròtica espanyola per excel·lència -crec jo- on l’autora explora els límits (i passant-los de llarg) de la sexualitat normativa.

No sé ben bé com abordar aquesta novel·la, ja que no m’agradaria caure en la recurrència de fer-ne una lectura massa personal. No obstant, el que és innegable és que és fàcil indentificar-se amb el personatge de la novel·la, la Lulú de quinze anys en el seu rite d’inciació al sexe. L’explicació, crec jo, és simple: tothom ha viscut l’experiència de la Lulú i comprenem tant la seva ànsia d’endinsar-se en el món “adult” com les seves pors i inseguretats. S’acomoda sota l’ala de Pablo, que la guiarà en l’adquisició d’experiència i dependrà d’ell fins i tot molt després de la seva separació. En la segona part del llibre hi ha una evident separació entre Lulú i el lector/a ja que ella sola es presenta més distant del món, fruit de la voluntat de reafirmar la seva independència. En un afany de voler trobar la seva pròpia identitat, s’endinsa en un espiral de pràctiques sexuals que freguen els límits de la normalitat.

I sí, a aquestes alçades ja és impossible negar que la sexualitat no està vigilada i controlada tant per un ull intern com extern; Foucault ja n’ha escrit volums i volums sobre això -vegeu Història de la sexualitat I, II i III- on parla que la repressió de la sexualitat de les persones és un instrument efectiu per a mantenir una estabilitat en la ciutadania, és a dir, per exercir-ne un control. El cas és que la Lulú no respecta aquests límits establerts: Gayle Rubin, antropòloga cultural i especialista en política sexual i de gènere, parla de l’existència -i parla d’avui dia, no de l’època de la Inquisició- d’unes pràctiques sexuals acceptades i d’altres que simplement són rebutjades, sota el pretext de ser anti-naturals, patologitzant-les i condemnant-les. Així doncs, tota pràctica sexual que no sigui heterosexual, patriarcal, en parella, centrada en el coit serà emmalaltís i inacceptable. És per aquesta raó que Lulú és un xoc, ja que incopora l’orgia, el BDSM, l’homosexualitat i la transexualitat a les seves pràctiques sexuals que acaben formant part de la seva identitat.

El que més em va atreure del personatge de la Lulú és que ens veiem obligats/des a acollir-la en totes les seves contradiccions. És un personatge complex i no es conforma a simplement cercar la simpatia del lector/a: es permet el luxe de ser autònoma i independent, i de vegades mostrar la dependència innevitable que té amb en Pablo. Las edades de Lulú és d’aquelles novel·les eròtiques que sí s’han de llegir.

Las edades de Lulú (Tusquets)

One thought on “La Lulú i el sexe

  1. Recordo haver vist l’adaptació al cinema, que buscava l’impacte a través de les escenes eròtiques una mica estereotipades. Sempre m’ha fascinat el personatge de la Lulú original, la de la peça teatral del Wedekind. Entre altres coses pel rendiment que ha tingut després el nom “Lulú” en la literatura (no tan sols eròtica). Passa més o menys com amb “Justine”, que després de Sade ha estat usat repetidament, i sempre fent-hi referències més o menys elaborades o parabòliques.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s