Créixer és com un lluitar a mort amb un al·ligàtor

Terra de caimans, Karen Russell

La primera obra de Karen Russell va ser un recull de contes titulat St. Lucy’s Home for Girls Raised by Wolves, amb un títol com aquest sabia que la Karen i jo ens entendríem. El primer conte de la col·lecció s’anomena “Ava Wrestles the Alligator” i és la llavor de la que més tard serà la seva primera novel·la, Swamplandia!

Swamplandia! expandeix l’univers del conte original per explicar la història de la família Bigtree, orgullosos propietaris del parc temàtic Swamplandia! dedicat a la lluita contra al·ligàtors. La família està formada pel Chief Bigtree, el seu fill gran Kiwi, seguit de les dues germanes l’Osceola (Ossie) i l’Ava. Fa uns mesos que la Hilola Bigtree, la seva mare, va caure víctima d’un càncer fulminant, deixant la resta de la tribu Bigtree sumida en el desconcert i l’angoixa. Per si fos poc, l’espectacle de la Hilola era l’ànima del parc, els turistes assistien en massa per veure-la nedar entre caimans, i sense ella, Swamplandia! està sucumbint a la competència, un parc temàtic inspirat en l’infern de Dante anomenat The World of Darkness.

Amb el Chief Bigtree al continent en busca de finançament per al parc, els joves Bigtree troben maneres diferents d’endurar la pèrdua de la Hilola. En Kiwi, un geni autoproclamat,   decideix abandonar el parc en busca de nous horitzons i acaba treballant al servei de neteja de The World of Darkness. Mentrestant, l’Ossie manté apassionades històries d’amor amb fantasmes i l’Ava intenta ocupar el lloc que la seva mare ha deixat vacant al podi dels grans lluitadors d’al·ligàtors. Quan l’Ossie decideix fugir de casa per endinsar-se al inframón amb el seu promès fantasmal, l’Ava iniciarà un viatge a través dels pantans, màgics alhora que aterridors, per tal de salvar-la.

Acompanyats de l’Ava, que als seus tretze anys encara negocia els límits porosos entre realitat i fantasia, ens endinsem a un món de realitats flexibles, on hi pot passar qualsevol cosa. Al cap i a la fi, els protagonistes lluiten contra caimans per guanyar-se la vida i la improbabilitat de la seva existència no ha estat mai cap impediment. Els pantans de Florida, de vegetació i fauna exuberants, són el rerefons ideal per aquest estil americà de realisme màgic, on com a les novel·les de John Irving, la innocència acaba sent castigada.

La narració alterna entre les veus de l’Ava, immersa en en el cosmos al·lucinat i al·lucinant dels pantans, i la del Kiwi, sotmès a l’absurd que és la vida a una gran corporació. Aquests canvis de perspectiva entre el to satíric de l’experiència d’en Kiwi i la narració prodigiosa i aterradora de l’Ava poden resultar massa sobtats i també és cert que Russell gaudeix massa amb el seu do per a la descripció. Malgrat tot, elements com la veu única de l’Ava, la història fascinant dels Everglades i la crònica de la vida de Louis Thanksgiving -l’amant fantasmagòric de l’Ossie- converteixen Swamplandia! en un debut enlluernador.

Terra de caimans, Edicions del Periscopi (Trad. Marta Pera Cucurell)

Tierra de caimanes, Tusquets

Swamplandia!, Knopf

Anuncis
L'entrada va ser publicada el Inèdits i etiquetada , , , , per Marta. Guarda l'enllaç permanent.

Quant a Marta

Llicenciada en Filologia Anglesa i "masteritzada" en Edició, m'agraden les llargues passejades per la platja i les postes de sol, com? Que no es tracta d'aquest tipus de perfil...? Torno a començar: amant de la literatura en totes les seves expressions, lectora obsessivo-compulsiva i un punt excèntrica. Sempre tinc algun projecte nou entre mans, afortunadament treballo bé sota pressió!

3 pensaments sobre “Créixer és com un lluitar a mort amb un al·ligàtor

  1. Estic llegint la versió editada per Periscopi (sóc a la pàgina 353, o sigui bastant avançadeta) i m’he dit: hauran dit alguna cosa les meves amigues del Dr. Read Good? Bingo.
    Coincideixo bastant amb el què dius. D’una banda la història de l’Ava és fascinant i plena de referent alguns evidents altres no tant. La mescla d’humor i com introdueix els elements màgics em sembla molt bona. I és cert que el llenguatge és molt bo (jo venia d’una lectura molt simpel i potser per això l¡estic agraïnt), però és cert que tendeix a l’excés… La veu de Kiwi té un to irònic molt bo per`ò no estic segura que li calgués, vol posar-lo com a contrapunt “assenyat”, quan és una rara avis en un món fosc (!) i complex.
    Crec que pròximament veureu alguna referència al llibre al Riell Bulevard.

    • Que bé que ens coneixes! M’alegro que t’hagi agradat, especialment perquè tinc la sensació de que és un llibre que ha passat bastant desapercebut per aquestes terres i, per tant, cada lector és un èxit.

      Ja tinc ganes de llegir la teva ressenya (estaré atenta al Riell Bulervard) i que em diguis la teva opinió sobre el final que, bé, no vull explicar res, però diguem que canvia bastant les coses… A mi em va impactar i encara li dono voltes, així que m’encantaria saber què en penses!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s