Flamencs a Maine

Promise, Wendy Wunder

Des que treballo a l’àmbit de la literatura juvenil, un dels subgèneres que m’he trobat més sovint -i que més em treu de polleguera- és el que anomeno “adolescents amb càncer”.   És una temàtica que acostuma a enrabiar-me per diverses raons: facilita que l’autor oportunista manipuli les emocions del lector, la narració normalment només té dos finals possibles i, en general, la moral de la majoria d’aquestes novel·les és una barreja de carpe diem i “aprèn a valorar allò que tens”. Dit això, em disposo a contradir-me perquè us penso recomanar una d’aquestes novel·les, una que pren tots aquests tòpics, els examina i els llança per la finestra.

La coberta en català és tot un homenatge al kitsch.

La Cam conviu des de petita amb un neuroblastoma i ara, amb només divuit anys, el càncer se li ha estès per tot el cos. Els metges no poden fer res més per ella i la Cam es resigna a l’inevitable. Afortunadament, la seva mare no està disposada a permetre que la seva filla gran l’abandoni sense lluitar, així que la convenç per viatjar a Promise, un poblet de la costa de Maine on es diu que hi succeeixen miracles. Flamencs a l’oceà Atlàntic, marees de marietes i una població d’excèntrics adorables són només alguns dels prodigis que amaga Promise. Allà, la Cam trobarà l’amor, redescobrirà la seva mare i la seva germana petita i, per primer cop, es permetrà tenir esperança en el futur.

A diferència del que sembla indicar la coberta anterior, la Cam no és d'origen caucàsic sinó samoà

Però no feu cas del resum de la novel·la perquè no li fa justícia. El secret de Promise -jo prefereixo el títol original The Probability of Miracles, però què hi farem- es troba a la seva protagonista, la Cam és intel·ligent, enginyosa, fins i tot càustica, però també profundament vulnerable -i balla el hula!- i el seu viatge d’autodescobriment per Promise és tan hilarant com punyent. Wendy Wunder -amb un nom com aquest de què no pot ser capaç una persona!- barreja humor i tragèdia en les dosis justes per commoure, provocar el riure i també el somriure i il·luminar els petits miracles que omplen de màgia el dia a dia.

A aquestes alçades, m’imagino que haureu notat que us he enganyat i que Promise comparteix la moral d’aquelles novel·les de que us parlava al principi, a les quals el protagonista aprèn a gaudir el moment i a valorar les persones que estima. Però què més es pot dir quan ens enfrontem a la injustícia fonamental que és la mort d’algú tan jove? L’abisme no ofereix respostes; potser que gaudim de l’ara i l’aquí. Això és el que ens diu Wunder i ho fa sense manipular el lector amb trucs barats i girs enganyosos. Finalment, per a aquells que s’ho preguntin: sí, és possible que em fes vessar alguna llagrimeta…

En català: Promise, La Galera

En castellà: Promise, La Galera

En anglès: The Probability of Miracles, Razorbill

Advertisements

2 thoughts on “Flamencs a Maine

  1. Doncs confesso que a mi aquesta literatura també em posa nerviós. D’entrada, diria que la filosofia de “valorar allò que estimes i tens aprop” és aplicable a qualsevol vida i a qualsevol edat, més enllà que la mort rondi aprop. Aquesta mescla d’hedonisme i estoïcisme deu tenir vora els tres mil anys de vida… I potser és oportú repescar-la en temps de crisi econòmica.
    Aprofito l’ocasió per anomenar un títol dels millors que he llegit mai en literatura d’humor, i que rebenta aquests plantejaments. Un tipus simula un càncer terminal, és el tema de “El libro de los desastres”, de l’Ingomar von Kieseritzky, Anaya-Muchnik, 1994.

  2. Retroenllaç: Què llegeix el jovent aquest estiu? | Dr Read Good

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s