La fugida i l’imaginari femení

El drama de l’empresonament i fugida de les dones sembla ser un leitmotif de la literatura del segle XIX escrita per dones i no seria massa agosarat dir que es tracta d’una temàtica femenina. La novel·la femenina del dinou sempre m’ha fascinat i el tema de fugir està força present a la literatura de grans autores. El llibre que em va inspirar a reflexionar sobre això va ser El despertar, de Kate Chopin, però evidentment Edna Pontellier no és l’única dona que intenta fugir de la seva vida.

Per a mi, hi ha tres vies d’escapament possibles, però segurament en podríem nombrar més. En primer lloc, i segurament la més coneguda gràcies a la novel·la de Charlotte Brontë Jane Eyre, és a través la bogeria. Nombroses són les teories que sostenen que Bertha Mason, la boja tancada a l’àtic, és l’alter ego de Jane i, per tant, la bogeria esdevé una manera plausible d’escapar del confinament de la casa. No obstant, després de barallar aquesta opció al llarg de tota la novel·la, Jane finalment escull escapar físicament de la casa. La que sí que opta per aquesta via és la protagonista de “The Yellow Wallpaper”, de Charlotte Perkins Gilman, on l’heroïna, empresonada en les seves quatre parets de l’habitació groga, es torna boja per tal de poder alliberar-se de les urpes del seu marit i dels metges. Tampoc és l’única: Emily Dickinson al seu poema “Much madness is divinest sense” també pensa que la bogeria és una manera de desfer-se dels lligams socials.

Irònicament, una segona estratègia de fugida i alliberament és precisament el tancament absolut. Tornaré a citar Emily Dickinson perquè és l’exemple perfecte. La domesticitat rel.lega les dones al confinament de la llar i a les tasques de cura. La llibertat de moviment és limitada -qui no recorda l’escàndol que provoca Elisabeth Bennett d’Orgull i prejudici quan decideix atravessar els camps i camins a peu per fer una visita a la seva germana malalta que es troba a Netherfield?- i les dones passen la majoria del seu temps a casa. Emily Dickinson porta això al límit i, en un acte de subversió, es tanca completament en les quatre parets de la seva cambra per dedicar-se a la seva tasca creativa.

Finalment, podríem dir que la mort va definir tota una generació de protagonistes del segle dinou, més conegudes com a heroïnes bovarianes, que, igual que Emma Bovary, es suïciden com l’acte més extrem d’alliberament. Es el cas de Edna Pontellier de El despertar, que lluny de ser retratada com una “dona perduda”, mai demana el perdo de ningú per haver comès adulteri i seria més aviat una declaracio final de no voler formar part del contracte social, en què les dones neixen essent propietat del pare i mitjançant un intercanvi de béns aquestes passen a ser propietat dels marits. Per tant, el suïcidi es converteix en un acte subversiu i un clam per als seus drets i l’alliberament.

En definitiva, la literatura del segle dinou escrita per dones mostra la resistència cap a un sistema socio-econòmic que limita la llibertat de decisió i de moviment sobre les dones. Aquestes escriptores exploren els límits del control sobre el propi cos i les vies d’escapament d’un sistema que les oprimeix.

Advertisements

One thought on “La fugida i l’imaginari femení

  1. A woman who walks away from it all ……….Ladder of Years by Anne Tyler, certainly not 19th C but nevertheless a great read.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s