Enterrant la víctima: Tess d’Uberville

Tess d’Ubervilles, Thomas Hardy

L’esforç de mantenir-se mínimament al dia de les novetats del món dels llibres provoca que de tant en tant m’adoni que porto mesos sense llegir cap clàssic. Per tal de corregir aquest esbiaix em vaig fer amb Tess of the D’Ubervilles de Thomas Hardy, de la que en sabia ben poc, però que no em va decebre. És estrany que es pugui enyorar l’arrogant  narrador omniscient vuitcentista, aquell que creu conèixer i controlar perfectament l’univers de la seva obra, però després de tant postmodernisme, narradors no fidedignes, experimentació estilística, sàtira i ironia, llegir al seriós Thomas Hardy va ser una mica com tornar a casa. Però consideracions sentimentals a banda, el que més em va sorprendre de Tess és el fet que es tracta d’una novel·la extraordinàriament actual.

Està clar que l’argument de Tess no és el més original, la Tess és filla de camperols, però els intents de la seva família de recuperar la glòria perduda dels d’Uberville la posa en contacte amb  l’ociós aristòcrata Alec d’Uberville que la convertirà en la víctima dels seus intents de seducció. La Tess trobarà l’amor en la figura d’Angel Clare, però el seu passat tornarà per torturar-la. Siguem clars, Hardy no utilitza mai la paraula, però Tess és la víctima d’una violació que la converteix en una dona marcada, el sacrifici innocent a la doble moral de la seva societat. Tanmateix, Hardy es posa de costat de la Tess (provocant gran controvèrsia quan es va publicar el llibre) i descriu amb tendresa l’agonia que viu la Tess a mans dels seus acusadors. I és aquí on rau l’actualitat de la novel·la: això que descriu Hardy continua passant avui en dia i s’anomena culpar la víctima.

Tots ho hem sentit alguna vegada: víctimes que es converteixen en culpables de l’abús que han patit a mans d’un altre. El cas de les víctimes de violació és especialment flagrant, quants judicis per violació s’han convertit en exàmens de la història sexual de la persona agredida? A Tess d’Uberville, la protagonista experimenta aquesta actitud repetidament: Alec d’Uberville l’obliga a jurar que no tornarà a temptar-lo i aconsella les joves camperoles que no portin cert tipus de barrets si volen mantenir-se fora de perill. Però què podem esperar d’algú com ell? La tragèdia és que fins i tot les bones persones poden caure a la trampa, com el mateix Angel Clare.

A les meves anotacions vaig descriure Angel Clare com un beat hipòcrita i torracollons i no és per menys. El seu idealisme liberal que el fa exaltar la simplicitat de la vida rural li falla quan la Tess busca el seu consol. La seva incapacitat per veure més enllà de l’agressió que ha patit la Tess és mil vegades més cruel que la estupidesa de l’Alec i demostra com n’és de fàcil caure a les urpes de la doble moral.

L’any 2011, Michael Winterbottom va dirigir una adaptació del clàssic ambientada a l’actualitat i estic segura que els guionistes no van tenir massa feina traslladant la trama al present. Mentre seguim escoltant a diari comentaris com A qui se li acut caminar sola a aquestes hores? o És que sembla que vagin provocant o No m’estranya que passin coses amb aquestes faldilles tan curtes que porten, seguirem necessitant veus com la de Thomas Hardy.

Observacions addicionals

  • M’encanta que Alec d’Uberville tingui un bigoti de malvat amb les puntes arrissades. Me l’imagino així.
  • L’obra de Hardy s’emmarca dins el naturalisme i això es nota en les seves descripcions de la vida rural que a mida que avança la novel·la es va veient amenaçada per la mecanització de l’agricultura.
  • Tot i les escapades líriques de Hardy i la seva obsessió tan típica de l’època d’idealitzar la natura, Tess m’ha semblat una novel·la de molt bon llegir. Molt més absorbent del que m’hauria imaginat mai.
  • Això sí, la mania de Hardy d’identificar la Tess amb la natura i amb la terra, trauria de polleguera a qualsevol feminista digna d’aquest apel·latiu.
  • Algú sap si hi ha alguna edició en català de Tess?
  • Diuen a Wikipedia que a la novel·la eròtica de moda, 50 ombres d’en Grey citen Tess. Sentiu Hardy regirant-se a la tomba?

Tess, la de los D’Uberville, Alianza Editorial (Traducció de Manuel Ortega y Gasset)

Tess of the D’Ubervilles, OUP

Anuncis

2 pensaments sobre “Enterrant la víctima: Tess d’Uberville

  1. Curiós, no sabia res de l’adaptació del Winterbottom (home irregular però interessant), en canvi, jo et recomano molt i molt la versió de Polansky, amb una Nastassia Kinski impressionant.

  2. Retroenllaç: Cinquanta ombres de paternalisme absurd | Dr Read Good

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s