A qui pertanyen les històries?

El club de lectura Jane Austen, Karen Joy Fowler

Sempre m’he preguntat d’on treuen els escriptors les seves històries, i tot i que a Neil Gaiman no li agrada que li facin aquesta pregunta, fantasiejo molt sovint sobre d’on deuen treure idees tan extraordinàries. Què passa quan escoltem una història de la persona de la taula del costat en una cafeteria? Podem convertir-la en una novel·la o hem de donar-li l’oportunitat a l’altra persona que ho faci ella? Es poden robar les històries?

Aquestes preguntes es debaten de manera indirecta a The Jane Austen Book Club on sis persones es reuneixen mensualment per discutir les obres de l’escriptora britànica. Austen uneix aquests personatges tan diferents entre si, les vides dels quals se’ns revelen poc a poc de tal manera que la veu narradora omnipresent s’apropia aquestes històries i les fa seves. La reflexió de a qui pertanyen les històries es fa evident amb la història d’Allegra, una de les persones membres del club de lectura. Allegra té una xicota que aspira a ser escriptora, però no acaba de trobar la inspiració. En un dels seus jocs “de llit” Corinne demana a Allegra que li expliqui els seus secrets, aquells que no ha contat mai a ningú. Així que Allegra li acaba explicant cinc secrets que Corinne després converteix en un recull de relats i els envia a diferents editorials sense demanar-li permís.

Bernadette viu una situació similar a la d’Allegra tot i que ella és conscient que està regalant les seves històries. En un sopar de gal·la els membres del club de lectura s’asseuen a la mateixa taula que un escriptor i Bernadette comença a explicar la història de la seva vida. Conscient, però, que la seva història és material potencial per a l’escriptor, hi posa una mica de suc per amanir bé les anècdotes.

Això m’ha fet reflexionar sobre la llicència de l’autor per “robar” històries. I acabo aquesta ressenya sense parlar del paper de les obres de Jane Austen per al desenvolupament de la història, però ben pensat Karen Joy Fowler també “roba” les històries a Austen, no?

Castellà: El club de lectura Jane Austen (El Aleph Editores) – Traducció de Concepción Cardeñoso Sáenz de Miera

Anglès: The Jane Austen Book Club (Penguin)

One thought on “A qui pertanyen les històries?

  1. No coeneixia l’obra (en gran part per despreocupació sobre Jane Austen, de qui fa molts anys vaig llegir Orgull i prejudici amb poc interès). Però la pregunta és interessant i la no-resposta del Gaiman (suposo que l’autor de Coraline) ho certifica.
    De fet, la literatura és una cadena de robatoris i enllaços, en temps anteriors a google. Borges diu que tan sols hem explicat dues narracions: la de l’home que vol tornar a casa però s’embolica (Ulisses) i la de l’home que s’embolica perquè vol redimir els altres (Jesucrist). La forma de dir-ho és meva i no del Borges, que quedi clar. I ben pensat, crec que la majoria de novel·les serien una de les dues, amb totes les variants imaginables.
    Diguem que les històries pertanyen al patrimoni de la humanitat, no?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s