Pa i circ?

El circ de la nit, Erin Morgenstern

Dos mags de filosofies oposades porten segles enfrontant als seus deixebles per tal de decidir qui té raó. L’últim capítol d’aquesta batalla té lloc al Circ de la Nit entre dos joves mags: la Celia i en Marco. Però la lluita no es decidirà per mitjà de la violència sinó en una competició d’habilitat que portarà als joves protagonistes a convertir el misteriós Le Cirque des Rêves en un espectacle únic fins que, esclar, la Celia i en Marco s’enamoren, una eventualitat que els seus mentors no havien anticipat i que pot acabar en tragèdia.

Aquesta primera novel·la de l’autora Erin Morgerstern ha gaudit d’un èxit insospitat arreu que ha convertit a multitud de lectors en personatges anàlegs als rêveurs, els aficionats que segueixen Le Cirque des Rêves per tot el món. Després de llegir el llibre, entenc perfectament l’atractiu de la novel·la, fins i tot jo (que sempre he sentit una profunda desconfiança per l’hàbitat natural dels pallassos) voldria visitar-lo. Morgerstern descriu amb cura atraccions fascinants com el Laberint dels núvols, el Jardí de gel, l’Arbre dels desitjos o el Llac de llàgrimes al que pots llençar les penes com si fossin còdols. És aquí on s’evidencia l’experiència de Morgerstern com artista visual, qualsevol d’aquests espais desperta la sed de meravella del lector.

Malgrat tot, aquesta ambientació tan cuidada que constitueix l’espina dorsal de la novel·la també resulta desconcertant. Històricament, el circ s’ha considerat un espai de transgressió, un lloc d’excés que creix als intersticis de la societat i que està format per tot allò que aquesta rebutja. Al circ s’esborren les distincions entre bèstia i humà, aquell que ha estat marginat puja a l’escenari, és un caos de sons i colors estranys. En canvi, al Le Cirque des Rêves tot està perfectament controlat, començant per la mateixa paleta de color del circ que -com als logotips corporatius- només admet certs colors, en aquest cas el blanc i el negre (al circ tot és d’aquests dos colors, fins i tot els artistes s’han de tenyir els cabells per poder actuar-hi) i les atraccions són intricades obres dissenyades per hipnotitzar i sorprendre el públic, però no hi interaccionen i, ni molt menys, qüestionen els seus valors. L’única transgressió que hi succeeix és la competició que té lloc rere el teló, però fins i tot aquesta té una resolució massa pulcra.

El circ de la nit té més en comú amb el Cirque de Soleil que no pas amb els seus circs contemporanis (l’acció té lloc entre finals del XIX i principis del XX), espectacles dissenyats al mil·límetre per capturar l’audiència durant uns breus moments i retornar-la a la realitat amb un somriure satisfet i poc més. Res a veure amb els circs clàssics i pertorbadors de Nights at the Circus (Angela Carter) o Something Wicked This Way Comes (La feria de las tinieblas, Ray Bradbury).

Observacions addicionals

  • Podeu trobar la ficció breu de Morgernstern al seu bloc.
  • El circ de la nit és una primera novel·la i això es nota a la indefinició d’alguns personatges i de l’univers que habiten.
  • El llibre recorda molt a Jonathan Strange i el senyor Norrell (Susanna Clarke), encara que Clarke explora molt més a consciència el costat fosc dels seus personatges.

El circ de la nit, Columna

El circo de la noche, Planeta (traducció de Montse Triviño)

The Night Circus, Doubleday

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s