El complot del matrimoni a tres bandes

The Marriage Plot, Jeffrey Eugenides

Mentre la crítica encara recorda amb cert aire de nostàlgia l’obra mestra de Jeffrey Eugenides, Les verges suïcides (Anagrama), i diuen que Middlesex, la seva segona obra i guanyadora d’un Pulitzer, no s’ha arribat a igualar amb la seva primera novel·la, l’autor ja s’ha aventurat a publicar The Marriage Plot, que es presenta com la història d’un triangle amorós entre tres estudiants de la universitat de Brown.

Tot s’ha de reconèixer: jo no vaig arribar a fer la connexió entre l’autor i els seus èxits fins que la Marta no me’l va triar de la pila de novetats a les prestatgeries de la Fnac. I de fet us diré un secret: la frase preferida de la Marta i que sempre estarà encantada d’escoltar és “Necessito un llibre i no sé què triar”. Llavors li comencen a brillar els ulls, fa un somriure trapella i fent petits saltets es posarà a fer recerca als prestatges de la llibreria per trobar-te the perfect match. Anècdota a part, vaig arribar a casa i vaig començar a llegir. Has encertat, Marta, aquest llibre m’ha agradat suficientment com per llegir-lo a gust, i m’ha fet enfadar prou com per escriure’n una ressenya.

La història, situada als anys 80, està narrada en tercera persona, tot i que sempre focalitzada des del punt de vista d’algun dels personatges del triangle amorós, la Madeleine, en Leonard o en Mitchell. La novel·la comença narrant-nos la vida a la universitat des del punt de vista de la Madeleine, una estudiant de literatura anglesa a la Ivy League de Brown, a punt d’acabar els estudis i escrivint la seva honor thesis sobre “the marriage plot”, és a dir el matrimoni en la novel·la del segle XIX. Descripcions minucioses sobre la vida universitària i el procés d’aprenentatge dels estudiants són les que fan destacar The Marriage Plot de la resta de novel·les amb personatges “intel·lectuals”. Veiem a Madeleine lluitar contra les nebuloses del post-estructuralisme i d’intel·lectuals com Barthes i Derrida, a més de suportar el llest “de torn” a les classes amb intervencions llargues i buides.

Sí, sí, jo aquí també trobaria la inspiració

Sí, sí, jo aquí també trobaria la inspiració

La Madeleine es veu en aquesta primera part com una jove forta, autònoma i amb ambició. No obstant, tot això canvia quan Eugenides silencia la veu de Madeleine a la segona part i la seva història passa a ser narrada per Leonard i Mitchell. Leonard és el seu xicot depressiu que xucla tota l’energia de la nostra heroïna amb el seu narcisisme, egoisme i amb tendències auto-destructives. Mitchell, d’altra banda, amic de la Madeleine, està obsessionat en casar-se amb la Madeleine i durant el seu any sabàtic per Europa i l’Índia, es tanca en banda amb una imatge idealitzada i purificada del seu amor.

Aquesta estructura de la narració em porta a afirmar que aquesta novel·la és profundament sexista (i m’és igual si ha estat un acte inconscient per part de l’autor). A la primera part se li dóna la paraula a l’heroïna, però després se li treu el micròfon per deixar pas als personatges masculins que narraran la seva història per ella. La Madeleine que es veia un personatge prometedor, sembla oblidar-se de les seves aspiracions que s’anunciaven a final de curs i es veu absorbida per les necessitats de Leonard. Ni tan sols és ella qui al final decideix per ella mateixa què fer amb la seva vida amorosa (i no m’avançaré més per no espatllar-vos el llibre), sinó els dos personatges masculins. A més dels nombrosos detalls que porten a construir una imatge de la sexualitat femenina que s’allunya molt de la realitat (per què els homes a la novel·la es masturben i les noies no? Per què cap noia pren en mà una relació sexual?)

Aquesta novel·la és agradable per tot el context acadèmic que l’envolta. La penetració cap a la vida universitària americana provoca un plaer voyeurista per als lectors i lectores. Però mentre la crítica es manté escèptica i no aconsegueix aplaudir la nova obra de Eugenides, jo només puc sorprendre’m amb la discriminació i les desigualtats de gènere que respira l’estructura d’aquesta novel·la. Jeffrey, no has passat el test de Bechdel.

The Marriage Plot (Fourth Estate Harper Collins)

La traducció en espanyol es publicarà el 2013 per Anagrama.

Advertisements

3 thoughts on “El complot del matrimoni a tres bandes

  1. En el meu cas hauré d’esperar al 2013 -si és que quan arribi el 2013 encara em puc permetre comprar llibres. Jo recordo molt bé Les verges suïcides, que vaig veure al cinema i després vaig llegir perquè voli saber com era el text del què partia. Crec que també té alguna cosa de voyeurista, però vist així diríem que molta literatura podria ser qualificada de voyeurista. La literatura que té un enfocament periodístic seria voyeurista?

  2. Us deixo l’enllaç a l’entrada d’un blog que us podria interessar. Ja veureu que no parla de literatura anglesa, però crec que el tema del gènere i el tractament del femení us agradarà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s