Brave i els problemes de gènere

Sé que aquesta ressenya arriba una mica tard, però no m’agradaria passar per alt la nova producció de Pixar suposadament feminista, Brave. Pixar ens porta a la gran pantalla per primera vegada una princesa que no està obsessionada per trobar marit, és més, es nega a veure’s lligada amb un pretendent fins que no estigui preparada. Vaig anar a veure aquesta pel·lícula al cinema amb les expectatives molt altes, havia llegit la sinopsi i vist els cartells de la pel·lícula on presentaven a una heroïna pèl-roja, al centre, amb arc i fletxes, actitud seriosa i… bé, valenta. Tot i que la pel·lícula tracta un tema clau de la maduresa sexual, en general Brave pateix alguns problemes de gènere evidents.

El problema principal de les princeses Disney és que han d’estar sexualment disponibles quan la seva societat els dicta que així ha de ser. La Bella Dorment cau en un somni profund just quan comença el seu despertar sexual prematur, i es manté totalment passiva fins que arriba el príncep en el moment adequat. La Blancaneus també haurà d’esperar que vingui un príncep a despertar-la. I fins i tot Mulan, que introdueix la problemàtica dels rols de gènere repressius i el transvestisme, acaba convertint-se en una princesa dolça i domèstica. I per primera vegada, Mèrida es rebel·la contra el seu destí de princesa de casar-se amb un príncep i s’avança al seu temps per reclamar que les persones i especialment les dones puguin decidir amb qui casar-se quan tinguin la maduresa sexual necessària per fer-ho.

Aquesta és l’única idea revolucionària que es desprén de tota la pel·lícula. El tràiler que anuncia una dona forta, amb els cabells “salvatges” amb una destresa perfecta de l’arc i les fletxes en realitat acaba sent una façana. I és que Mèrida emprèn una fascinant aventura… amb la seva mare. Sí, ho heu sentit bé, els prínceps marxen sols amb el seu cavall i Mèrida ni tan sols pot desprendre’s del nucli familiar. A més a més, la distància que recorren deu voltar en els 3km (anada i tornada, és clar).

Al principi del film Pixar ens mostra a una jove temerària amb una destresa física que no poden superar els tres pretendents que se li planten a la porta del castell. Les fletxes i l’arc ja han tingut el seu boom i ha servit d’atribut a la gran heroïna Katniss Everdeen, protagonista de la trilogia Els jocs de la fam, que va a arribar a les grans pantalles el passat mes de març. Contràriament a Katniss, però, Mèrida finalment acaba no utilitzant l’arc i les fletxes en cap moment de la seva aventura, i aquesta potencial arma de defensa acaba sent una floritura de la pel·lícula sense conseqüents.

Brave s’anunciava com una gran pel·lícula trencadora però finalment es queda dins uns marges molt restrictius. El resultat és decepcionant. Mentre els nens poden identificar-se a herois autònoms i independents que recorren grans aventures, les nenes s’han de conformar amb les princeses que es queden al seu castell o esperar que un home les vingui a salvar de l’empresonament. No sé si voldré tenir fills i filles, però cap pel·lícula del repertori Disney em sembla una bona font d’entreteniment. El problema és que si comencem a treure les princeses i només centrar-nos en les heroïnes fortes més val que apaguem el televisor i no duguem mai els nostres infants al cinema.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s