Encara més freaks a “Joc de trons”? Seriosament, Marta, t’estàs repetint!

Xoc de reis, George R. R. Martin

Avís a navegants: Possibilitat de mini-spoilers fins la cinquena entrega!

Quan vaig començar a llegir la segona entrega de la saga Cançó de gel i foc, em vaig proposar elaborar un llistat de freaks, personatges que per malformacions físiques, actituds personals o condició de naixement no encaixaven a la societat convencional. Només al primer capítol, ja vaig trobar Caramanchada y la princesa Shireen i a mida que la lectura avançava, la llista no deixava de créixer: Sir Davos, Sam, Osha, Sir Jocelyn Bywater, Jaqen, Hodor, Brienne of Tarth… Aquí em vaig rendir, n’hi havia masses, però una cosa estava clara, com ja havia comentat abans amb Joc de trons, George R. R. Martin sent debilitat pels rarets i els inadaptats.

Un cop vaig llegir a una ressenya de la saga que un dels temes principals sobre els que reflexiona Martin és la qüestió d’on rau el poder, d’on deriva la legitimitat dels governants i per què respectem la seva autoritat. Hi estic ben d’acord, però crec que a Martin també el preocupa la qüestió de què fa que els éssers humans ens convertim en monstres cruels i despietats i diria que això té molt a veure amb qui gaudeix del poder polític i qui no i sí, ho heu endevinat, això lliga directament amb la obsessió que Martin i jo compartim amb els freaks.

El cas més evident és el del personatge del Joffrey, l’emblema de la crueltat en l’envàs d’un nen de catorze anys amb rostre angelical. Però abans de que segueixi amb el meu argument, permeteu-me que faci una pausa per gaudir d’aquest moment màgic:

https://i1.wp.com/i.imgur.com/uFCct.gif

Molt bé, seguim. El naixement de Joffrey el marcaria com un freak o, més aviat, com EL freak, donat que és el resultat de la relació incestuosa entre dos bessons; poques coses constitueixen una infracció més clara de les normes socials. Però no és això el que el converteix en un monstre, sinó la seva educació per convertir-se en rei, la persona que en teoria hauria de ser un exemple de virtut per a la resta de la societat. En aquest cas no estem parlant de la vella dita de que el poder corromp, sinó en la nova dita (inventada per mi fa tres segons) de que la insistència en la normativitat és allò que corromp, allò que converteix alguns individus en monstres. Són aquests mateixos monstres els que tenen el poder a l’univers del llibre, un mirall del funcionament del nostre món, on en la majoria dels casos, només accedeixen al poder aquells que encaixen perfectament al motlle de la normativitat.

Segons Martin, el camí contrari també és possible. Pots ser un símbol del mainstream com Jaime Lannister :ros, alt, atractiu, ni massa estúpid ni massa intel·ligent, heterosexual, blanc, ric i atlètic, però també cruel, despietat, mentider i mancat d’ambició i trobar la redempció. Això sí, primer hauràs d’experimentar el rebuig de la societat. La seva mutilació el converteix en objectiu de burles i el priva de continuar sent el paladí de la normativitat, però pel camí es converteix en un home d’honor que, des de la distància, és capaç de jutjar les seves atrocitats i ha après a apreciar les seves pròpies febleses i les dels altres. Lluny de convertir-se en un monstre, la seva desviació de la norma l’ha convertit en millor persona.

En general, dubto molt a l’hora de recomanar aquesta saga a algú. Estic convençuda de que darrera els excessos narratius de Martin, s’hi amaga l’editor més frustrat de la història de la literatura i no em feu parlar dels problemes que presenta la història quant a qüestions de gènere i de sexualitat. Però si la saga, per a mi, té una característica redemptora, és que ha portat a les mans de milions de lectors de fantasia una història sobre inadaptats, que no encaixen enlloc, però que tenen a les seves mans el destí de la humanitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s