Cinquanta ombres de paternalisme absurd

Cinquanta ombres d’en Grey, E.L. James

Quan Cinquanta ombres d’en Grey es va convertir en el bestseller més gran de la història de la literatura britànica, un col·lectiu contra la violència masclista va organitzar una cremada de llibres per tal de protestar contra la imatge degradant que el llibre oferia de les dones. Jo també organitzaria una cremada de la trilogia de E.L. James, però no exactament per les mateixes raons.

Podria començar fent una anàlisi del nivell estilístic i la prosa de la novel·la, però crec que amb una frase aconseguiré resumir la qualitat literària de Cinquanta ombres. L’autora es creia molt sofisticada introduint un “holy shit” i un “holy crap” cada dos paràgrafs? Ho deixaré aquí. Bé, segurament donat que James ja veia que la riquesa textual no era el seu fort, va creure que les referències literàries serien una bona manera de compensar. Bé, la referència literària. I és que la protagonista és una recent llicenciada en Literatura Anglesa però el seu ampli coneixement literari es redueix a citar (fins al punt de fer-se pesada) Tess of the D’Ubervilles. Malauradament, demostrar que has llegit un clàssic no et fa un gran autor/a.

Però tornem a l’aspecte polèmic de la novel·la. Hi ha tanta gent preocupada pel fet que la novel·la ofereix una imatge degradant de les dones. Siusplau. Tant parlar de BDSM i al final resulta que m’he llegit el primer volum i no tenen la relació sado-masoquista que Christian Grey volia al principi. Tant de contracte a signar per què? Per què Anastasia només acabi lligada al llit, ulls envenats i rebi de tant en tant alguna palmada al cul? No m’he llegit la resta, però posaria la mà al foc que acaben casant-se i ella es queda embarassada per accident (fans de la trilogia, m’equivoco?).

El problema feminista d’aquesta novel·la no radica en la suposada relació masoquista, jo crec que es podria identificar amb dos punts ben clars. Primerament, l’autora parteix de la base que un noi amb aquesta afició al kinky sex ha de tenir algun problema psicològic. Els fuets, el bondage, les boles de geisha i el plaer per la dominació no són una possibilitat sexual ni una oportunitat d’explorar la sexualitat fora de les normes no, per a E.L. James és un trauma infantil (i això per cert justifica que aques senyor sigui també possessiu fora de l’habitació). Al final, resulta que la història acaba sent que un home traumatitzat acaba sent salvat per l’amor pur d’una noia. I això em porta al segon punt i és com la sexualitat femenina està tractada. No tinc cap problema que Anastasia prengui el rol de submissiva dins el context de la performativitat sexual, al contrari. El que em sembla extremadament ofensiu és el paternalisme que es respira al llarg de tota la història, que comença amb una Anastasia patosa cada cop que veu a Christian Grey, continua amb una Anastasia que ni tan sols pot sortir de festa sola ja que després d’unes copes es posa en perill quan el seu amic la intenta “sobar” i culmina amb la pèrdua de la virginitat amb Grey. No entraré a debatre les horroroses construccions culturals que s’han fet sobre l’himen, però després de llegir el bestseller de E.L. James tinc ganes de cridar que la sexualitat femenina són moltes coses, però no les que ens explica l’autora.

Cinquanta ombres d’en Grey té el seriós problema que no aconsegueix separar l’esfera de la performativitat del sexe amb la vida real, la dinàmica de la parella. Per adoptar un rol “submissiu” durant l’acte sexual no cal ser una inútil a la vida real, per poder tenir un fuet a la mà i donar unes quantes palmades a les natges de la teva parella sexual no cal ser una ànima corrompuda, i no has de ser un gelós dominant fora del dormitori perquè t’agradi optar al rol de “dominador” quan es tracta d’incorporar el bondage a una relació sexual.

Fifty Shades of Grey, Vintage

Cinquanta ombres d’en Grey, Rosa dels vents

Cincuenta sombras de Grey, Grijalbo

8 thoughts on “Cinquanta ombres de paternalisme absurd

  1. No he llegit res d’això del Grey per diversos motius, un dels quals és que no m’atrau laliteratura pesant (de veritat que per a vendre paper cal relligar un mínim de 500 planes?). Les poques crítiques que he llegit diuen això que dius, però crec que m’ho has aclarit força millor. Em reservo la meva opinió sobre els usos lúdics i alternatius de la sexualitat, però em sembla fatal explicar-los en clau de trastorn psicològic. Els usos que es fan del cos (no tan sols de la sexualitat) tenen altres components i representen actituds i formes d’entendre la vida. El trencament amb la sexualitat estàndart vol dir en certa manera un trencament amb els estàndarts socials i de gènere, i tenen una lectura clarament revolucionària. No és extrany que les utopies socials i llibertàries de finals del XIX i principis del XX fossin alhora promotores de la primera revolució sexual.
    Si voleu cremar llibres m’hi apunto: la crema de llibres no és cap desastre i no hem de deixar que aquest acte simbòlic i alliberador se l’apropiïn els nazis.

  2. Sé que és molt menys espectacular, però jo optaria per organitzar una jornada de reciclatge literari, reconvertint els llibrots aquests en polpa de paper que es podria reutilitzar més endavant. També es podrien repartir exemplars de llibres més interessants com el mateix “Tess d’Ubervilles”, “Sexual Politics” o, donat el nivell de la novel·la present, fins i tot les pàgines grogues.
    No ho suporto quan quan la roba fa pudor de fum…

  3. M’hi apunto, crec que estaria bé organitzar-ho com a performance, gravar-ho en video, divulgarho pels blogs i suggerir els lectors que s’agrupin per a fer acccions similars. A banda de l’olor del fum, també cal evitar la contaminació de l’aire amb els tòxics que desprèn la tinta quan es crema.

  4. Jo ja tenia indicis que aquest llibre feia pudor (de fum, no, pitjor). M’estalvies la lectura, tot i que si haig de ser sincera ja l’havia esborrat de la llista.

    Pel que fa al tema de la sexualitat, em sembla que estem tots d’acord, són opcions personals que no cal presentar com a transtorns. La moralina que es desprèn pel que expliques ja és prou significativa.

    I pel que fa a la performance de reciclatge en pasta de paper, compteu amb mi. Podem començar a triar una colla de títols candidats. Ja m’imagino alguns amants de l’ordre posant el crit al cel.

  5. Doncs jo he tingut una idea, ja sé com faré les paperines per posar les castanyes demà! Clar que té 500 pàgines, amb el que sobri podem fer la performance ecològica. També podem fer un “alliberament” a la Bookcrossing de “Sexual Politics” o de Marquès de Sade (o similars) a la Renfe o al metro que és on veig la major part de les lectores de Cinquanta ombres de Grey.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s