Genguis Khan… feminista?

La història secreta de los dones mongols. Com les filles de Genghis Khan van salvar el seu imperi, Jack Weatherford

La idea que les dones han mantingut un paper secundari al llarg de la història és tan prevalent que, de vegades, llegir llibres dedicats a la història de les dones produeix la sensació que t’endinses a un univers alternatiu. Per això mateix necessitem més llibres com The Secret History of the Mongol Queens (i més persones que els llegeixin): perquè aquestes dones van ser molt reals i necessitem més models històrics com elles per desafiar la narrativa dominant que ens converteix en ciutadanes de segona.

 A The Secret History, Jack Weatherford investiga el rol central que van jugar les descendents de Guengis Khan al seu imperi, i no és pas poca cosa, en dues dècades Guengis Khan va arribar a governar més població i territori que els imperis romà, persa, grec i xinès: durant el segle XIII qui s’atrevia a subestimar les tribus mongols hi arriscava la vida i el territori.

L’imperi mongol al segle XIII

El llibre comença amb un espai en blanc, el de les dones que van ser esborrades de La història secreta dels mongols, una crònica anònima de la vida de Guengis Khan i de la família reial que també funcionava de constitució per la seva documentació de les lleis i costums imposats per Khan. Wheaterford demostra que les pàgines arrancades de La història secreta dels mongols estaven dedicades a la crònica del paper central que tenien les dones al govern organitzat per Guengis Khan i, a partir d’aquí, reconstrueix les vides d’algunes de les governants més destacades, així com l’experiència de les dones mongols durant el dia a dia.

Descobrim que Guengis Khan va organitzar el seu govern entorn de les seves filles i nores entre les quals va repartir els seus territoris i a les que va nomenar bekis y kathuns (princeses i reines), mentre que els seus fills i gendres només tenien el títol de guregen (prínceps consorts). Les bekis i kathuns eres governants, ambaixadores i negociadores, mentre que els guregen quasi mai tenien càrrecs de rellevància. Aquest sistema va convertir les tribus de l’estepa en la nació més poderoses del moment o, segons la descripció de Weatherford “en un gran exèrcit amb una petita nació mòbil annexada”.

Borte, primera esposa de Genguis Khan

Weatherford ens parla de figures com Borte, la primera esposa de Guengis Khan, provinent del poble dels Khongirad, una tribu coneguda per la seva preferència per la diplomàcia abans que la força. Una de les dites d’aquest poble assegurava que “les reines són l’escut dels Khongirad i és possible que Guengis s’inspirés en ells a l’hora d’enviar dones com a representants diplomàtics. Una altra de les figures més conegudes de l’època fou Alaqai Beki, una de les filles de Guengis Khan a qui va casar amb el líder de la tribu Onggud, a la zona sud de l’imperi, crucial per la seva ubicació a la ruta de la seda. Alaqai no només va aconseguir posar fi a la rebel·lió dels Onggud per mitjans diplomàtics evitant que el seu pare els esclafés militarment, sinó que es va guanyar la lleialtat del seu poble, va aprendre a llegir i escriure i va convertir el seu territori en un dels més diversos i cosmopolites del moment. Potser la reina mongol més famosa fou Manduhai Kathun, casada amb un descendent de Khan, Manduhai va reconstruir l’imperi, va liderar els exèrcits mongols en persona i va pressionar les fronteres de la Xina de la dinastia Ming obligant-los a iniciar la construcció de la Gran Muralla.

Segell mongol amb una il·lustració de la reina Manduhai

L’espai és limitat i és impossible entrar en detall i explicar les vides de totes les dones que hi apareixen o els reptes als quals es van enfrontar (com la campanya de terrorisme sexual orquestrada per Ogodei, un dels fills de Guengis Khan, per prendre el poder a les seves germanes), així que us recomano que llegiu The Secret History of the Mongol Queens. És una lectura absorbent i reveladora que no exigeix coneixements previs, però que recompensa el lector amb la seguretat que no ens calen universos alternatius: el nostre ja està ple de possibilitats i les dones mongols ho van demostrar fa més 700 anys.

 The Secret History of the Mongol Queens (Broadway)

Sense edició en català o espanyol

Anuncis

De l’ordinari a l’extraordinari

They Were Sisters_bookThey Were Sisters, Dorothy Whipple

El títol és un petit homenatge a aquelles novel·les que tracten de persones ordinàries amb vides extraordinàries. Per Reis la meva mare em va regalar dos llibres de la fantàstica editorial Perspehone Books. Ho sé, tinc una mare genial, és d’aquelles persones que sempre encerta amb els regals. D’una banda, la seva magnífica elecció m’ha fet descobrir aquesta meravellosa editorial i llibreria:

Persephone-41-200x300

Sí, quan vagi a Londres serà una visita obligada. Aquesta editorial, a part de tenir un gust exquisit amb la maquetació dels llibres -cada llibre que obres amaga una magnífica sopresa-, fa una tasca titànica de recuperar autores perdudes o desconegudes principalment de la primera meitat del segle XX. Actualment compta amb un catàleg de 110 llibres i recomano que feu un cop d’ull al seu web.

I ve amb un punt de llibre a conjunt!

I ve amb un punt de llibre a conjunt!

Doncs bé, aquest mes de gener he descobert l’escriptora Dorothy Whipple, de la qual no en coneixia l’existència. I he tingut el plaer de gaudir de la seva novel·la They Were Sisters -traduït seria alguna cosa com Eren germanes, malauradament no hi ha traduccions-, escrita en to decisiu i vehement, que narra la vida de tres germanes submergides totes en temps de canvi i de reajustament social.

Dorothy Whipple ha estat descrita com la Jane Austen del segle XXI i, tot i que no seria del tot falsa l’afirmació, per ser francs s’hauria de dir que parlem d’una Jane Austen amb una dosi de realitat, on els seus personatges estan més afectats per les condicions exteriors que pels seus dilemes interns (m’estimo o no m’estimo en Mr Darcy?, oh déu meu). Whipple ens presenta amb tres germanes, cada una representant uns valors i actituds; certament personatges maniqueistes en general, ja que trobem la figura de la santa, la luxuriosa i l’oprimida. No obstant crec que seria força superficial, a més d’injust, de no anar més enllà de les etiquetes.

book-a-month

A través de la veu narradora, aconseguim connectar amb el paradigma emocional dels personatges, amb acostaments sublims a les emocions com la còlera, l’alegria, la tristesa i la por. I crec que precisament això fa que l’obra de Whipple encara pugui ser considerada d’actualitat per al lector/a del segle XXI: l’anàlisi de les relacions humanes i les dinàmiques de poder i submissió estan tan curosament representades que podem sentir i empatitzar amb dones de classe mitjana de l’Anglaterra entre guerres.

They Were Sisters (Persephone Books)

No hi ha traduccions ni en català ni en castellà