Un Halloween entre llibres

Estimades blogueres,

Estic començant a preparar la nit de Halloween i, com a bon lector, m’agradaria passar una nit literària esgarrifant. Necessito suggerències, podria comptar amb la vostra inestimable ajuda?

Valdemar

Benvolgut amic,

A Dr Read Good també estem ficades de ple amb les preparatius per a la nit de bruixes i, evidentment, les nostres biblioteques s’han omplert de nous llibres del gènere del terror. Seria una evidència mencionar que en els darrers anys hi ha hagut una explosió de creació literària al voltant de personatges terrorífics i fantàstics (per què no concretar…? A Dr Read estem cansades dels VAMPIRS!). No obstant, el gènere del terror per se encara queda en un segon pla, ja que aquest tipus d’històries es decanten més per elements més fantàstics.

Recomanació del doctor: Des de Dr Read Good volem fer una reivindicació pels clàssics del gènere! Anant enrere en el temps, trobem Lovecraft. Volem destacar A la cripta i La reunió. Si el que prefereixes és alguna cosa més moderna (tot i que tampoc tan moderna, ambdós escriptors eren amics), llavors et suggerim que facis un tast de Clark Ashton Smith amb El relato de Satampra Zeiros, una història a cavall del terror i la fantasia.

Bon Castalloween!

En la Cripta (Alianza Editorial)

Lectures ràpides

Hola!
m’agrada molt llegir, però durant el dia tinc poc temps, i abans no he obert el llibre, ja l’he de tancar. És per això que he optat per llegir llibres de contes, que són més curts, i la veritat que m’hi he aficionat! Podríeu recomanar-me algun títol i/o autor?
Moltes gràcies!!

Eulàlia O.

 

Existeix una adaptació cinematogràfica de The Bloody Chamber dirigida per Neil Jordan l'any 1984.

 

Hola Eulàlia,

Gràcies per la teva consulta, el gènere del conte a vegades queda una mica oblidat a l’ombra del seu germà gran (o cosí distant, depenent de a qui preguntis) la novel·la, però introduir-se en la seva lectura assegura quedar-ne enganxat.

La recomanació del doctor: Si et sembla bé t’oferiré un menú prou variat, tot i que ni de lluny abraçarà la diversitat del gènere.
Comencem amb Anton Txèkhov, enquadrat dins el naturalisme rus, se’l considera un dels mestres del relat curt. Existeixen moltes recopilacions dels seus contes, però una recomanació personal, escull-ne una que inclogui “El pavelló número 6”, és un dels meus favorits!

Haruki Murakami és conegut arreu per la seva novel·la Tokio Blues/ Norwegian Wood (que per cert s’està adaptant al cinema), però els seus reculls de contes també són interessantíssims. Jo començaria amb After the Quake, 2000 (Després del terratrèmol/ Después del terremoto). Desconcertant, original i colpidor.

Per canviar de ritme et recomano The Bloody Chamber and Other Stories, 1979 (La cámara sangrienta y otros cuentos) d’Angela Carter. La seva subversió dels contes de fades clàssics no et deixara indiferent, això sí, has de tenir un estómac fort per aguantar algunes de les històries!

Aquest només és un tast mínim del món dels relats curts, però espero que et sigui útil. Si decideixes tirar endavant amb alguna de les lectures, no oblidis comentar-nos què t’ha semblat!

Ens veiem als llibres!

Dr. R.G.

Dones rebels

Hola,

Recentment m’he llegit l’Últim Patriarca i m’ha agradat molt, tinc especial predilecció pels llibres de caire social. Podríeu aconsellar-me algun altre llibre similar que també parlés de xocs culturals, imigració, etc.?
Edgar

Benvolgut amic,

Personalment, L’últim patriarca em sembla un bon exemple d’una nova literatura emergent del nostre país: les veus de la immigració, un fet molt recent a casa nostra, però que ja podem veure les seves conseqüències en la cultura actual: qüestionament de la identitat, la convivència i, com molt bé dius tu, el xoc cultural. Precisament, pròximament publicarem al blog una ressenya sobre Dents Blanques (White Teeth) de l’autora britànica Zadie Smith que fa un retrat de la immigració a Londres.

Recomanació del doctor: Des de Dr Read Good pensem que gaudiràs girant la mirada cap a les Amèriques, ja que tenen una extensa literatura sobre els conflictes interracials tan presents en aquesta societat. Et recomanem la novel·la de Maxine Hong Kingston, La dona guerrera, un interessant relat de la baralla per aconseguir un equilibri entre la doble identitat asiàtica i americana de la protagonista. Així mateix, de la mateixa manera que ho fa Najat El Hachmi a L’últim patriarca, la novel·la esdevé també una lluita per enderrocar el poder masculí dominant. A més a més, l’autora combina el discurs més subversiu amb el discurs propi de l’oralitat i les històries tradicionals xineses.

La dona guerrera (Ed. Arola)

Els oblits de William Wordsworth

Estic investigant sobre Wordsworth per fer una edició dels seus poemes haikerus… Què me’n podria dir en ReadGood?

Marta G.

Una vista de Tintern Abbey

Benvolguda Marta G.,

Abans de res volem felicitar-te pel teu coratge, no queden gaires valents que s’atreveixin a endinsar-se a les turbulentes aigües de la poesia romàntica!

Dit això, dubto que poguessis haver escollit cap altre autor que desperti debats més encesos al cau a la redacció de Dr Read Good

El talent poètic del autor dels Grans Llacs és indubtable; però més enllà de la bellesa del seu vers i el del seu panteisme estil do-it-yourself, ens trobem amb un poeta extremadament conservador que no dubtava en fer desaparèixer dels seus escrits tot allò que no encaixava amb la seva ideologia.

Trobem exemples d’aquesta tendència al llarg dels seus poemes més coneguts, però potser el més clar el trobarem a “Tintern Abbey”.

“Tintern Abbey” parla del creixement de Wordsworth com a poeta i també com a persona i converteix l’experiència de la natura en quelcom transcendental que ens connecta amb la divinitat.

[…]pues hoy sé contemplar Naturaleza
no con esa inconsciencia juvenil
sino escuchando en ella la nostálgica
música de lo humano
, que no es áspera
pero tiene el poder de castigar
y procurar alivio. Y he sentido
un algo que me aturde con la dicha
de claros pensamientos: la sublime
noción de una simpar
omnipresencia
cuyo hogar es la luz del sol poniente
y el océano inmenso […]

Wordsworth, però, s’oblida de mencionar que la seva visita al riu Wye es va produir en un moment en què el trànsit comercial pel riu era molt intens. La industrialització ja havia deixat la seva empremta al paisatge i la vista de Tintern Abbey des del riu Wye ja no era un exemple de paisatge bucòlic o d’aïllament rural.

Un altre aspecte que amb prou feines troba lloc al poema és la gran presència de vagabunds a la zona, persones desposseïdes pels grans canvis socials i econòmics que havia viscut la societat britànica malvivint a la riba del riu Wye. L’única menció que se’n fa és al principi del poema.

Al cabo miro
estos setos escasos, más bien líneas
de bosque asilvestrado, aquellas granjas
verdes hasta la puerta misma, el humo
que asciende silencioso entre los árboles
como el incierto aviso de un errante
buhonero de los bosques despoblados
o cueva de ermitaño
donde aguarda
alguien junto al hogar.

Wordsworth compara a aquestes persones reduïdes a la mendicitat amb ermitans. Una fal·làcia descarada, ja que pels ermitans viure en la pobresa és una elecció, no es pot dir el mateix dels captaires, obligats a sobreviure i a malviure als marges d’una societat que els ha rebutjat.

Podria continuar donant exemples de perquè m’incomoda la poesia de William Wordsworth, però no debatré la bellesa dels seus versos. L’únic consell que et puc donar és que si decideixes tirar endavant, no esborris de la teva memòria el record de les vides d’aquells que van compartir paisatge amb Wordworth, però no es van guanyar un lloc a la seva poesia.

La recomanació del doctor: els anomenats “poetes auto-didactes” són menys coneguts a casa nostra, són poetes que com John Clare o Anne Yearsley no pertanyen a les classes privilegiades, però que ofereixen una visió alternativa i carregada de talent de l’Anglaterra dels seu temps. Sovint ignorada, Dorothy Wordsworth -la germana d’en William- ens ofereix una poesia potser menys ambiciosa en les seves intencions que la del seu germà, però d’una bellesa esfereïdora. Dorothy ens descriu el petit món que habita amb el detall i la minuciositat d’una dona atrapada i ho fa amb un talent inapel·lable. Fins i tot hi ha qui diu que el mateix William va plagiar alguns dels seus escrits…

Oh, la depravació!


Hola, sóc una fan del vostre blog. Llegint la secció ” 5 clàssics que podrien tenir videojoc propi”, heu mencionat el meu estimat Dorian Grey. Sé que no és una pregunta de literatura, però què en penseu de la recent adaptació cinematogràfica?.
No creieu que el protagonista hauria d’haver estat en Jude Law? El film no em va desagradar del tot, però potser hagués estat millor no ser tan evident amb el missatge del llibre i aprofundir més amb l’essència del personatge.
I per últim, no es mereix un dels grans autors decadentistes un director a l’estil Branagah? Algú que transmeti amb detall l’esperit  insultantment perfeccionista del Dandy.

your favorite dandy roommate….

xusi&cinta

Última adaptació del clàssic d'Oscar Wilde

Benvolguts amics,

Moltes gràcies per la vostra consulta. Com ja sabeu, sóc un fervent admirador de l’obra d’Oscar Wilde i vaig visionar la pel·lícula Dorian Gray d’Oliver Parker amb una barreja de sentiments que van des de l’anticipació, passant per l’horror i acabant en la indiferència.

Dorian Gray em va semblar una adaptació correcta, si bé massa efectista. Parker no deixa espai per la imaginació i converteix les peripècies d’en Dorian en una simple pel·lícula d’horror. Els intents d’actualitzar la trama només funcionen a mitges i no encaixen amb l’ambientació fin-de-siècle de l’amic Wilde. Un altre aspecte que em va desconcertar són els intents de justificar les acciones d’en Dorian: els maltractaments del seu avi, la seva innocència absoluta (ratllant amb la ximpleria) i els esforços per convertir Lord Henry Wotton en l’únic culpable de la degradació d’en Dorian, en aquest sentit l’escena al teatre és crucial, Wotton observa en Dorian mentre trenca el cor de la Sybil Vane des de les butaques com si la vida d’en Dorian fos un escenari i  ell en fos el director.

Quant al protagonista, lamento haver de discrepar amb un dels meus estimats lectors, però Jude Law tampoc em sembla l’elecció més adequada per interpretar el paper principal. El primer factor és l’edat, però no només això, també hauríem de tenir en compte l’historial cinematogràfic de l’actor. Hem de creure en la innocència d’en Dorian i em pregunto si el protagonista de films com Alfie, Closer o El talent de Mr Ripley no aporta connotacions massa obvies d’home de món, bon-vivant o faldiller? No es pot dir el mateix de Ben Barnes (l’actor finalment escollit), el seu currículum cinematogràfic inclou una sèrie de papers en els que interpreta a joves ingenus com en Dorian, pel·lícules com Stardust o Les cròniques de de Nàrnia. Desgraciadament, Barnes ofereix una interpretació insípida i mancada de vida. La meva elecció seria en Cillian Murphy un xicot guapo actor de talent amb un atractiu que oscil·la entre seductor, temptador i lleugerament pervers.

L’elecció d’Oliver Parker com a director no em sembla fortuïta, Parker ja havia adaptat a Wilde anteriorment a Un marit ideal i a La importància de ser Franc, tot i que amb resultats desiguals. En tot cas, Brannagh tampoc em sembla una elecció adequada, el seu ENORME ego tendeix a convertir les seves adaptacions en odes al seu estatus d’auteur clàssic. Si hagués d’escollir un director, potser m’inclinaria per Joe Wright que va fer una feina impecable  en les seves adaptacions de les novel·les Orgull i prejudici i Expiació.

La recomanació del doctor: si us agrada El retrat de Dorian Gray, per què no proveu a llegir Les amistats perilloses de Pierre Choderlos de Laclos? Una novel·la epistolar de finals del XVIII que té poc a veure amb el clàssic de Wilde, però que comparteix la seva ambientació decadentista i el seu gust per uns personatges perversos i llibertins. Un plaer culpable carregat de sexe, traïcions i escàndols que, segons es diu, la mateixa reina Maria Antonieta va llegir amb gust. Oh, la depravació!

Gràcies per la vostra consulta, ens veiem als llibres!

Dr. R.G.