Qüestionari Proust: Viola

Ens trobem a l’antiga província d’Illyria per reunir-nos amb una de les meves heroïnes de preferides: la Viola, protagonista de Nit de reis (William Shakespeare). Passejo amb la Viola pels carrers de la que algun dia es convertirà en la ciutat de Ragusa i, més endavant, Dubrovnik,  tot gaudint de l’enginy d’aquesta dona  diminuta i d’aspecte androgin que ha robat el cor de tots els habitants de la vila.

01. El principal tret del meu caràcter?

Fa de mal dir, però sempre m’he considerat una dona de recursos i també hi ha qui diu que no em falta pas enginy.

02. La qualitat que prefereixo en un home?

Que estimi la música tant com jo. No podria viure sense l’aliment que em proporciona.

03. La qualitat que prefereixo en una dona?

La lleialtat.

04. Allò que més estimo en els amics?

La lleialtat.

05. El meu principal defecte?

En ocasions, m’han acusat de ser massa passiva i és cert que tinc una vena fatalista que m’ha portat a situacions compromeses. De fet, un cop vaig a estar a punt de morir justament per aquest defecte!

La Viola se sumeix en el silenci i sembla recordar algun esdeveniment del passat. Sospito que pensa en el dia que el Duc Orsino va estar a punt d’executar-la. Es rumoreja que la lleialtat de la Viola cap al Duc era tal que va preferir sotmetre’s a la injusta sentència abans que qüestionar a Orsino.

06. La meva ocupació preferida?

M’agrada ocupar el temps escrivint versos per la música del meu marit.

07. Quina fóra la meva pitjor desgràcia?

Perdre el meu marit o el meu germà.

08. Què voldria ser?

A vegades desitjaria ser un home per poder gaudir plenament de la llibertat que els està permesa. Crec que pujaria al primer vaixell que trobés i em llançaria a l’aventura.

09. On desitjaria viure?

Il·líria ja m’agrada, tot i que de vegades trobo a faltar Messalina.

10. Quina flor prefereixo? 

La violeta.

11. Els poetes preferits?

Doncs, no sé si ho hauria de dir, però tant se val, últimament he descobert la poesia de Safo i m’ha obert mons nous.

12. Els herois de ficció?

Sempre he admirat la tossuderia d’Aquil·les, disposat a fer qualsevol cosa per a aquells a qui estima.

13. Les meves heroïnes de ficció preferides?

Em quedo amb la deessa Atena de L’odissea. Sempre m’he identificat amb el personatge que veu tot allò que passa al seu voltant, mentre la resta només són capaços de veure’n fragments.

14. Les meves heroïnes històriques?

Sempre m’ha fascinat el coratge de la dona guerrera, Hua Mulan.

15. Estat present del meu esperit?

Sempre estic alegre, he patit prou melancolia per tota una vida!

16. Fets que m’inspiren més indulgència?

La estupidesa, la insensatesa, la niciesa, perquè tots hi caiem tard o d’hora.

17. El meu lema?

Si la música és la menja de l’amor, continua tocant!  és una de les frases preferides del meu marit, però a vegades també estic d’acord amb un bon amic que diu Més d’una bona forca ha evitat un mal matrimoni!

A diferència de la meva trobada amb Stanley Kowalski, aquest matí que he passat amb la Viola ha estat deliciós. La Viola sembla posseir una saviesa que va més enllà dels anys i que la dota d’una mirada burleta i benevolent amb la que examina el món que l’envolta. Us he fixat en que tots els herois i heroïnes de la Viola tenen una cosa en comú?

Anuncis

Matilda Wormwood: llibres, llibres… llibres… i l’escola

Em trobo asseguda al costat de l’heroïna infantil per excel·lència: Matilda de la novel·la de Roald Dahl. El mur on ens hem assegut per menjar gelat no és gaire alt, però les cametes de la nena es balancegen endavant i endarrere com a resultat de no poder posar els peus a terra. Matilda no entén ben bé perquè li vull fer tantes preguntes, però les respon amb entusiasme.

El principal tret del meu caràcter?

M’agrada el detall i fer les coses bé.

La qualitat que prefereixo en una dona?

M’agradaria que totes les dones fossin com Miss Honey: intel·ligents i simpàtiques.

Allò que més estimo en els amics?

Que tinguin esperit de servei. La Lavender em va ajudar moltíssim quan vaig arribar a l’escola.

El meu principal defecte?

A vegades no puc controlar els meus poders telequinètics, sobretot quan m’enfado. No suporto que els més forts s’aprofitin dels més febles, un sentiment de ràbia m’envaeix i a vegades reacciono massa instintivament.

La meva ocupació preferida?

Llegir! És que hi ha tants llibres escrits i la vida és tan curta que no s’ha de perdre el temps.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia?

Que la senyora Trunchbull tornés a ser directora de l’escola.

Què voldria ser?

(riu) Bibliotecària! Ha de ser la millor professió del món!

On desitjaria viure?

En una caseta còmoda i petita enmig del bosc, amb una sala reservada per llegir llibres.

Quina flor prefereixo?

Qualsevol que sigui de color groc. L’Amanda va regalar flors grogues a la senyoreta Honey i li van agradar molt. Jo també crec que són precioses.

Els meus autors preferits en prosa?

Crec que he de dir Charles Dickens, el primer llibre “per a grans” que vaig llegir és Grans Esperances.

Les meves heroïnes de ficció preferides?

La senyora Phelps em va fer moltes recomanacions de llibres de la biblioteca, i les meves heroïnes preferides són, sens dubte, Elisabeth Bennet i Jane Eyre. Si no puc ser bibliotecària, seré professora com la Jane. Ah! I també em va agradar força la Tess, de Tess d’Uberville

Els meus herois de la vida real?

La senyoreta Honey, evidentment. I la Lavender és una molt bona amiga… I també aprecio en Bruce Bogtrotter, perquè finalment va aconseguir acabar-se tot el pastís de la directora Trunchbull.

Què detesto més que res?

Que els meus pares es passin el dia mirant la televisió. Podrien llegir una mica, segur que ho trobarien divertit!

Quins dons naturals voldria tenir?

(Fa un petit somriure mentre mossega el darrer tros de con) Bé, per ara sé moure objectes, però ho faig de manera bastant incontrolada. El que m’agradaria de veritat és millorar i moure els objectes com jo vulgui.

Marxo amb una llagrimeta tímida que rellisca galta avall. Quins records d’infància amb el personatge més entranyable de la literatura infantil!

Stanley Kowalski: pòquer, Stella i ambició

Hi ha poques coses menys originals que demanar-li a un escriptor que respongui al Qüestionari Proust. Les preguntes que va respondre l’escriptor francès s’han convertit en l’últim refugi de molts entrevistadors mandrosos, així que a Dr Read Good no serem menys i també l’aplicarem, això sí, amb una petita diferència: els nostre qüestonari l’emplenaran grans personatges de la literatura. Que com ens ho hem fet per contactar amb els personatges ficticis? No us revelarem els secrets de l’ofici, però podem dir que la Inés i jo tenim “contactes”.

———————————————–

Stanley Kowalski: pòquer, Stella i ambició

Ens trobem amb Stanley Kowalski a la terrassa d’un bar de l’agitat barri de Fabourg Marigny a Nova Orleans. El protagonista d’ Un tramvia anomenat desig de Tennesse Williams arriba tard i saluda als clients habituals amb parsimònia. Tot seguit demana una cervesa i, només llavors, consenteix en saludar-me. Sembla evident que Kowalski no se sent del tot còmode amb el retrat que en va fer Williams a l’obra de teatre. Poc després arriba a la terrassa Harold Mitchell i s’asseu a una taula prop de la nostra. Començo ha sospitar que Kowalski ha reclutat una xarxa de recolzament emocional per a aquesta entrevista.

Qüestionari Proust

01. El principal tret del meu caràcter?

Decisiu. I també segur de mi mateix. I també sóc un líder…

Els crits dels parroquians del bar l’interrompen amb tota mena d’obscenitats.

Calleu si no voleu que m’aixequi! Mitch, fes-los callar! Disculpa’ls són una colla d’ignorants, exacte això és el que et volia dir. També sóc astut, a mi no m’enreda ningú…

02. La qualitat que prefereixo en un home?
Lleialtat i que sàpiga jugar al pòquer.

03. La qualitat que prefereixo en una dona?
Les dones han de ser honestes. Has de poder confiar en elles quan surts de casa! Oi que sí nois!

La resta de clients, tots homes, semblen donar-li la raó. Una de les cambreres em mira amb cara de resignació.

04. Allò que més estimo en els amics?
Els amics de veritat han de saber divertir-se. Vull dir que després de passar-te tota la setmana trencant-te l’esquena per alimentar la dona i el fill, un home necessita passar-s’ho bé, sortir una mica per tal que se li airegin les idees, saps que vull dir? Per això calen amics que sàpiguen divertir-se.

05. El meu principal defecte?
Puc ser massa generós amb la família, però ja se sap, la família és lo primer…

06. La meva ocupació preferida?
Una nit de pòquer amb els amics, una tarda jugant a les bitlles. Una nit amb la dona… El cor de parroquians continua amb la mateixa tornada d’obscenitats.

Voleu fer el fotut favor de callar?! M’haig d’emprenyar o què?! Mitch! Mitch! Vinga, home!

En Mitch fa uns quants intents maldestres de fer-los callar.

No els facis cas, són una colla d’ignorants.

07. El meu somni de benestar?

M’agradaria tenir un altre fill, potser una nena. A més crec que aviat em faran supervisor a la feina, llavors guanyaré prou per comprar-li una casa com es mereix a la senyora.

08. Quina fóra la meva pitjor desgràcia?
Perdre a la Stella

Es refereix a Stella Kowalski (de soltera DuBois), la seva esposa

09. Què voldria ser?
A vegades penso que seria un bon advocat. Per això fa falta astúcia i tenir do de gents i jo en tinc per donar i vendre. No em costa imaginar-me pels carrers de Nova Orleans amb el meu trajo i el meu maletí ple de papers de camí cap al jutjat. La feina de l’advocat és una de les bones, et guanya el respecte de la gent.

10. On desitjaria viure?
Nova Orleans ja m’agrada, té ambient i hi fa bo.

11. Quin color prefereixo?
El vermell.

12. Quina flor prefereixo?
M’ho preguntes en serio? Doncs no ho sé, les que li agradin a la dona. Amb uns quants clavells t’ho perdonen tot, oi que sí nois?

En Mitch i la resta assenteixen d’allò més animats.

13. Quin ocell prefereixo?
El que es pugui menjar al forn!

Kowalski deixa esclatar una sonora riallada que, tot i la feblesa de l’acudit, s’encomana a tot el bar, jo inclosa. Alguns parroquians criden -El canari, el canari!- mentre Mitch demostra clarament la seva incomoditat.

14. Els meus autors preferits en prosa?
De tant en tant m’agrada llegir el diari. La secció de negocis.

15. Els poetes preferits?
Com feia aquell poema tan bo? “O fat white woman whom nobody loves,/
Why do you walk through the fields in gloves…” Me’l sabia sencer de petit aquest poema. Però no sé pas de qui era.

16. Què detesto més que res?

No suporto la gent amb fums, només perquè vinguis d’una bona família o tinguis diners no vol dir que puguis menysprear a un home treballador com jo. Polac diuen. Una bèstia que només serveix per a treballar. Doncs bé que endrapen el menjar comprat amb els calers de la meva feina! Només de pensar-hi em bull la sang, potser no tinc una gran educació, però sóc llest i aprenc depresa. Sóc un home cultivat, jo!

17. Quina reforma admiro més?

Coneixes el Codi Napoleònic d’aquí, de Nova Orleans. Jo el conec bé, es va establir quan encara eren francesos aquí i estableix que un home llest i amb recursos pot guanyar-se bé la vida, tant se val d’on vingui.

18. Com m’agradaria morir? 

Als braços de la Stella!

Més riallades per part del públic

19. Fets que m’inspiren més indulgència?

Doncs entenc que un home a vegades pugui perdre la paciència. Vull dir que quan vens cansat de treballar  i vols passar una bona estona, però no et deixen, és fàcil perdre la paciència. Però això no hi vol dir res… Bé ja m’entens.

20. El meu lema?

Posa’t còmode. Això és el que diuen allà d’on vinc jo. Si un no pot estar còmode a casa seva, llavors quin sentit té treballar tant?

—————————————–

Decideixo tallar curta la entrevista, quelcom em diu que seria inútil interrogar Kowalski sobre els seus gustos en art. Marxo del bar amb una sensació estranya, tot i l’innegable atractiu físic de l’entrevistat, se’m regira l’estómac quan me n’acomiado. Potser és cosa del clima xafogós de Nova Orleans o potser és cosa de Kowalski. Sincerament, se’m fa difícil de dir.