La Princesse de Clèves

la-princesse-de-cleves-et-autres-romans-die-prinzessin-von-cleves-franzoesische-ausgabe1

La Princesse de Clèves/ Madame de La Fayette/ 1678

 

A surprisingly light read for a 17th century novel, La princesse de Clèves is a story about court intrigues during the reign of Henry II of France. A meaner person might call it the poor man’s Les Liaisons dangereuses, but La Princesse de Clèves can and does stand on its own. This psychological novel follows the virtuous titular princess while she navigates life in court and falls in love against her better judgement. But don’t let the edifying message deceive you, although much, much tamer than Les Liaisons dangereuses, Madame de La Fayette’s novel hides beneath its surface just as much sex, deception and politics as Pierre Choderlos de Laclos’ s classic.

Una lectura sorprenentment lleugera per una novel·la del segle XVII, La princesse de Clèves es pot descriure com una història d’intrigues cortesanes durant el regnat d’Enric II de França. Algú més cruel que jo podria anomenar-la una Les Liaisons dangereuses de descompte, però La Princesse de Clèves s’aguanta per si mateixa. Aquesta novel·la psicològica segueix a la virtuosa Princesa de Clèves mentre s’enfronta a la vida a la cort i a un amor que va en contra tot allò en el que creu. Però no deixeu que el seu missatge edificant us enganyi, malgrat que és molt, molt més pudorosa que Les Liaisons dangereuses, la novel·la de Madame de la Fayette amaga sota la superfície tant de sexe, enganys i política com el clàssic de Pierre Choderlos de Laclos.

 

Reading Challenge: Back to the Classics 2017

Començo l’any amb ganes de retornar als clàssics i per no tenir excuses (tot i que n’acabaré trobant), m’he apuntat a un desafiament de lectura. Aquí van els meus propòsits:

A 19th century classic – any book published between 1800 and 1899.


2.  A 20th century classic – any book published between 1900 and 1967. Just like last year, all books MUST have been published at least 50 years ago to qualify. The only exception is books written at least 50 years ago, but published later, such as posthumous publications.

.9780141186672
3.  A classic by a woman author.

6a00d83451bcff69e20120a646f687970c-800wi

4.  A classic in translation.  Any book originally written published in a language other than your native language. Feel free to read the book in your language or the original language. (You can also read books in translation for any of the other categories).

24280

5.  A classic published before 1800. Plays and epic poems are acceptable in this category.

la-princesse-de-cleves-et-autres-romans-die-prinzessin-von-cleves-franzoesische-ausgabe1

6.  A romance classic. I’m pretty flexible here about the definition of romance. It can have a happy ending or a sad ending, as long as there is a strong romantic element to the plot.

156538

7.  A Gothic or horror classic. For a good definition of what makes a book Gothic, and an excellent list of possible reads, please see this list on Goodreads.

sevengablesjacket

8.  A classic with a number in the title. Examples include A Tale of Two Cities, Three Men in a Boat, The Nine Tailors, Henry V, Fahrenheit 451, etc. An actual number is required — for example, Agatha Christie’s And Then There Were None would not qualify, but The Seven Dials Mystery would.

dodie_smith_101_dalmatians_book_cover
9.  A classic about an animal or which includes the name of an animal in the title.  It can be an actual animal or a metaphor, or just the name in the title. Examples include To Kill a Mockingbird, Of Mice and Men, The Metamorphosis, White Fang, etc. If the animal is not obvious, please clarify it in your post.

51fllidgrxl-_sy344_bo1204203200_
10. A classic set in a place you’d like to visit. It can be real or imaginary: The Wizard of Oz, Down and Out in Paris and London, Death on the Nile, etc.

a1h5yrvj2bil
11. An award-winning classic. It could be the Newbery award, the Prix Goncourt, the Pulitzer Prize, the James Tait Award, etc. Any award, just mention in your blog post what award your choice

bookcover
12. A Russian classic. 2017 will be the 100th anniversary of the Russian Revolution, so read a classic by any Russian author.

anna-karenina

And now, the rest of the rules:

  • All books must be read in 2017. Books started before January 1, 2017 do not qualify. All reviews must be linked to this challenge by December 31, 2017. I’ll post links each category the first week of January which will be featured on a sidebar on this blog for the entire year.
  • You must also post a wrap-up review and link it to the challenge no later than December 31, 2017. Please include links within your final wrap-up to that I can easily confirm all your categories. Also, it is OK to rearrange books to fit different categories in your wrap-up post — for example, last year I originally planned to use Journey to the Center of the the Earth in the Fantasy/SciFi/Dystopian category, but then I decided to count it as an Adventure Classic. Most books count count toward several categories, so it’s fine if you change them, as long as they are identified in your wrap-up post.
  • All books must have been written at least 50 years ago; therefore, books must have been written by 1967 to qualify for this challenge. The ONLY exceptions are books published posthumously.
  • E-books and audiobooks are eligible! You may also count books that you read for other challenges.
  • Books may NOT cross over within this challenge. You must read a different book for EACH category, or it doesn’t count.
  • Children’s classics are acceptable, but please, no more than 3 total for the challenge. Single short stories and short poems do not count, but you may use epic poems like The Odyssey and short story collections like The Canterbury Tales, as long as it is the entire book.
  • If you do not have a blog, you may link to reviews on Goodreads or any other publicly accessible online format. For example, if you have a Goodreads account, you could create a dedicated list to the challenge, and link to that with a tentative list (the list can change throughout the challenge).
  • The deadline to sign up for the challenge is March 1, 2017. After that, I will close the link and you’ll have to wait until the next year! Please include a link to your original sign-up post, not your blog URL. Also, make sure you add your link to the Linky below, NOT IN THE COMMENTS SECTION. If I don’t see your name in the original Linky, YOU WILL BE INELIGIBLE. If you’ve made a mistake with your link, just add a second one.
  • You do NOT have to list all the books you’re going to read for the challenge in your sign-up post, but it’s more fun if you do! Of course, you can change your list any time. Books may also be read in any order.
  • The winner will be announced on this blog the first week of January, 2018. All qualifying participants will receive one or more entries, depending on the number of categories completed. One winner will be selected at random for all qualifying entries. The winner will receive a gift certificate in the amount of $30 (US currency) from either Amazon.com OR $30 worth of books from The Book Depository. The winner MUST live in a country that will receive shipments from one or the other. For a list of countries that receive shipments from The Book Depository, click here.

So what are you waiting for? Sign up at the linky below! I’ll be posting my list of possible reads for 2017 in the next couple of days. Happy reading!

Raons d’una absència

Últimament, les nostres publicacions al bloc s’han tornat més erràtiques del que és habitual (que ja és dir), però no em culpeu a mi. Culpeu a la Inés que em va introduir al fantàstic món de Coursera, un projecte gratuït que permet accedir online a cursos de diverses universitats americanes.

Ara mateix estic immersa en un curs anomenat Fantasy and Science Fiction: The Human Mind and Our Modern World, impartir pel professor Eric Rabkin de la Universitat de Michigan. El tema és apassionant i completament nou per a mi perquè mai havia estudiat la literatura fantàstica com a gènere. El costat negatiu és que quan em vaig apuntar, no em vaig fixar en que els requeriments del curs incloïen cada setmana: llegir una (o més d’una novel·la), escriure un treball i avaluar la feina de cinc companys del curs. Per no mencionar, veure els vídeos de les classes de Rabkin, participar en els fòrums i, si ets una mica ambiciós, dedicar-te a fer recerca per tal de treure la nota màxima als teus treballs. El resultat és una Marta més atabalada que de costum i poc temps per dedicar al bloc.

La Inés també esta immersa en el un altres curs de Coursera, però quan acabem, tornarem més sàvies i més cultes. Mentrestant, feu un cop d’ull a la oferta de cursos del projecte, se us caurà la baba! I si us decidiu a participar en algun, aviseu-nos i digueu-nos si val la pena!

 

 

 

Evolucionar o morir!

Estimats lectors i lectores,

Després d’unes setmanes molt irregulars, hem decidit rebaixar una mica la freqüència d’entrades al bloc. Arran de les dificultats per compaginar els nostres estudis,  el treball i l’activitat blogaire, a partir d’ara publicarem un article a la setmana. Però, ep! seguim aquí, així que no deixeu de seguir-nos i de comentar.

També aprofitem per fer una crida. Si t’agrada llegir i vols publicar una ressenya sobre un llibre que t’hagi agradat, o fer el teu propi termòmetre o simplement fer un article relacionat amb el món de la literatura, estem buscant col·laboradors i col·laboradores que vulguin escriure puntualment per a nosaltres.

Si tens idees i les vols compartir amb nosaltres, no dubtis a escriure’ns a dr.read.good@gmail.com

Christmas is coming

Aquest ha estat un mes una mica irregular per a Dr Read Good, sembla que la vida real s’entesta en interposar-se en les nostres lectures. Tot i així, estic segura que passat festes, la Inés i jo retornarem amb forces renovades, més llibres i (si Déu vol) un collaret de diamants. Mentrestant, us desitgem que gaudiu al màxim d’aquest solstici d’hivern i us esperem a la tornada de festes amb noves lectures per a tothom!

Prepareu-vos que ja hi som!

On és el queer?

Sempre m’he demanat on és el queer en l’anomenada cultura popular. Els estudis culturals evidentment fa molt de temps que tenen en compte el factor queer i els estudis postfeministes per establir una anàlisi de les construccions de gènere en l’anomenada informalment pop culture. Però jo em referia a més aviat un altre tipus de qüestió: trobem el queer en els textos, la música i els mitjans audiovisuals de cada dia? Estem exposats i exposades quotidianament a aquesta nova representació del gènere i la sexualitat? I si és així, per què el queer continua sent una teoria i una pràctica marginalitzada?

Potser valdria la pena definir què és queer. Si bé és un terme que anteriorment en anglès es referia a alguna cosa “estranya”, el terme es va començar a utilitzar per definir l’homosexualitat. Aviat la comunitat LGTB (Lesbiana, Gay, Transgènere/transsexual i Bisexual) es apropiar el terme per ressignificar-lo. Des d’un punt de vista pràctic, aquest hiperònim serveix per englobar minories sexuals no heteronormatives. La teoria queer va sorgir als anys 90 des dels estudis feministes i sosté com a premissa que el gènere i les identitats sexuals són el resultat d’una construcció social. És evident que aquesta definició és ràpida i deixa moltes coses fora del sac, però l’objectiu d’aquest escrit no és proporcionar el rerefons teòric, crec que per a això hi ha l’article de Wikipedia, que no està gens malament.

Si bé la connotació homosexual no és evident, hi ha una clara ambivalència de la representació de la virilitat

Darrerament he pensat que efectivament, el queer ha cercat des de fa temps una entrada en la cultura de masses (mainstream, per entendre’ns) per mitjà d’una acceptació general, però també topa amb les resistències habituals. Les grans indústries de publicitat han vist el potencial d’allò queer i ara utilitzen imatges que representen la identitat de gènere de manera molt ambigua. La primera imatge que em ve al cap és l’estètica dels panells publicitaris de Dolce & Gabbana, on les representacions de la masculinitat són força ambivalents.

En la música pop passa el mateix. Vivim en una societat extremadament homofòbica, però tothom balla al ritme de Lady Gaga a la discoteca o l’escolta quotidianament a la ràdio. No obstant, des dels seus inicis ha qüestionat les imatges heteronormatives en els vídeoclips i les seves lletres fins a convertir-se en una icona actual del moviment LGTB. Però ella no ha estat, ni molt menys, la primera. Molts altres artistes ja ho van fer en el seu moment, com David Bowie, Freddie Mercury, Scissor Sisters, Pet Shop Boys, George Michael, Elton John, i molts altres més.

Escena del vídeoclip de Lady Gaga, Telephone

En adaptacions cinemàtografiques, de seguida em ve l’exemple de la representació queer del personatge Mercutio a Romeo + Juliet de Baz Luhrmann. I podríem afegir Pedro Almodóvar sens cap mena de dubte. Ambdós exemples estan inscrits en un cinema mainstream, acceptat i comercialitzat a gran escala.

Mercutio, Romeo + Juliet

L’aparició del queer en aquest àmbits ha servit per desmarginalitzar els estudis gays lesbians i queer? La meva resposta s’aproparia més al no que al sí. Si bé en molts casos les representacions narcissístiques de les estrelles del pop han servit per qüestionar els models tradicionals de virilitat, dubto que això aporti resultats significatius en la difusió del queer en la cultura de masses. El queer en aquests terrenys no es pot visualitzar com una pràtica plausible ja que es basa en un espai purament fantasiós; d’aquesta manera, creem una imatge de l’altre (l’artista: queer, homosexual, marginal) per definir al propi jo que resultarà en una identitat sexual basada en els cànons heteronormatius.

Una visita per a la bastarda

La Bastarda d’Isantbul, Elif Shafak

La Bastarda d’Istanbul (2007) és la novel·la de Elif Shafak que gairebé li va costar la presó. Efectivament, el govern turc va acusar la novel·la d’anti-nacionalista, i un insult a la nació. No obstant, això no va impedir que la novel·la, originalment escrita en anglès i immediatament traduïda al turc, fos un best-seller nacional. L’obra va arribar a les nostres terres el 2009, quan Shafak ja era una autora aclamada a nivell internacional.

La Bastarda d’Istanbul és un llibre complex, amb molts personatges que primer semblen no tenir cap relació entre si, i on poc a poc es van creant lligams. De fet, és una mica frustrant que a la pàgina 100 l’autora ens hagi llençat tantes històries i personatges sense cap lligam aparent. Per què hi ha la història de l’avortament d’una noia a Istanbul i després fa un salt geogràfic a Estats Units? Poc a poc, els lligams es van creant per unificar les històries en una sola temàtica.

L'autora, Elif Shafak

Les dues noies de 19 anys, Asya -turca- i Armanoush -nascuda a Estats Units amb arrels armènies- s’acaben trobant en la novel·la per parlar de record, memòria i trauma, abordant un fet històric ple de tabús i controvèrsia: la massacre d’Armènia de 1915, duta a terme per l’imperi Otomà. Actualment, el tema és una font de controvèrsia, ja que Turquia, si bé no nega els fets, no accepta que es designi pel nom de genocidi. Això portarà a Asya i Armanoush a un debat, en què clarament les noves generacions ignoren la massacre de principis del segle XX. Alguns columnistes van qualificar la novel·la de poc realista, ja que la manera de parlar de les dues adolescents es massa assajística i no s’adequa a l’edat i condició social de les protagonistes. No obstant, sóc de les que pensa que Shafak té un objectiu molt concret a la novel·la, fer una reflexió sobre la memòria històrica turca, cosa que justifica la seva elecció estilística, ja que altrament la seva veu no tindria tanta credibilitat i tanta força.

Si m’hagués de quedar amb alguna de La Bastarda d’Istanbul seria el llenguatge ric i la capacitat d’explicar històries de l’autora. La seva narrativa no solament és convincent, sinó que té la capacitat de summergir els lectors i lectores. Tot i que el rerefons que ofereixen els personatges secundaris és molt interessant, crec que hauria preferit menys antecedents i més focalització en Asya i Armanoush, ja que -donat que cap edició proporciona un arbre genealògic- és força embolicat seguir tota la línia ascendent i descendent. Si voleu saber com va acabar el judici, Elif Shafak no va arribar a complir la comdemna de tres anys que en un principi se li volia dictar, els fets van ser seguits de prop per la comunitat internacional. El que sí que ens queda és una reflexió sobre com la memòria històrica és essencial per a les nacions i com aquesta pot jugar un rol clau en l’educació de futures generacions. Em recorda a alguna cosa dins les nostres fronteres, no trobeu?

La Bastarda d’Istanbul (Amsterdam Llibres)

La Bastarda de Estambul (Lumen)

The Bastard of Istanbul (Penguin)

Fem un any!

Aquesta setmana estem de cel·lebració: Dr Read Good fa un any! Us deixarem una adreça postal on podreu enviar-nos cadascú una ampolla de cava, però per anar obrint boca, la Marta i jo volem compartir amb vosaltres els nostres posts més existosos de l’any.

 

Top of the Pops a Dr Read Good:

Al llarg de tot aquest any, ens han sorprès els temes al buscador: és xocant l’obsessió que la comunitat internauta té per la bruixa blanca, personatge de Les cròniques de Nàrnia i interpretada per Tilda Swinton a l’adaptació cinematogràfica, així com per Aragorn i Legolas. No sabem quin efecte deuria provocar el fet de teclejar “estic sol autoajuda” i trobar-se amb l’escrit de la Marta de com acabar amb l’autoajuda. I per acabar, ens preguntem si la persona que va escriure al buscador “el meu nen vol ser una nena” va trobar algun tipus de resposta en el nostre bloc.

Moltes gràcies pel vostre suport i esperem que puguem celebrar molts aniversaris més!