Passeu el missatge

un_gran_chicoUn gran chico, Nick Hornby

Deixeu-me que us posi en antecedents: El meu encontre amb aquesta novel·la va tenir lloc un fred vespre d’hivern, després d’un d’aquells dies que més val oblidar. Era tard, estava cansada, de mal humor i m’esperava un trajecte de tren d’una hora i quart abans de poder arraulir-me sota una manta. Pensava que el dia estava perdut, però llavors vaig trobar-me amb Un gran chico i vaig comprar el llibre per impuls, al cap i a la fi sempre he tingut debilitat per la seva versió cinematogràfica (ni tan sols Hugh Grant pot amb l’afecte que li tinc a la peli). En conclusió, el trajecte de tren em va passar volant i vaig devorar el llibre en un sol dia. Per tant, us ho adverteixo des d’ara, aquesta no serà una bona ressenya literària perquè la dedicaré quasi exclusivament a explicar-vos com m’ho vaig passar de bé llegint la novel·la. Perquè què coi, m’ho vaig passar de conya.

És curiós que un llibre que comença amb un intent de suïcidi i l’assassinat d’un ànec innocent per part d’un menor pugui ser tan divertit. La novel·la compta amb dos protagonistes que no poden ser més diferents: en Will Freeman i en Marcus. En Will és un home adinerat que du una vida confortable i lliure de qualsevol tipus d’obligacions. En canvi, el Marcus és un adolescent de dotze anys que acaba de mudar-se a Londres amb la seva mare, una hippy amb consciència social i tendència a les depressions. En Marcus és el tipus de persona que va amb el cor a la mà, un bleeding heart com dirien en anglès. Tots dos personatges establiran una curiosa relació que canviarà les seves vides i que donarà lloc a tota un sèrie de delicioses situacions incòmodes per al gaudi del lector.

En Hornby aprofita la història d’en Will i en Marcus per reflexionar sobre les diferents maneres de viure en aquest món. Podem anar per la vida sense establir relacions significatives amb ningú i dividint els nostres dies en segments de 30 minuts, com fa en Will o oferir-nos al món amb l’esperança de que nos ens trenquin el cor, com fa en Marcus. Ambdós personatges avancen en direccions contràries al llarg de la història: el Will es fa més vulnerable, mentre que en Marcus s’endureix, tots dos buscant un equilibri que no saben si existeix.

El camí d’autodescubriment d’en Marcus i en Will està ple de situacions absurdes que només algú amb el talent de Hornby és capaç de capturar de manera creïble sense caure en la sàtira sorneguera de qui no estima els seus personatges. Però no em vull allargar massa així que saltaré a la conclusió: llegiu el llibre, passeu una bona estona, doneu les gràcies a Hornby i passeu el missatge.

Un gran chico, Anagrama (trad. Miguel Martínez-Lage)

About a Boy, Penguin

Anuncis

5 llibres per regalar

Festes de Nadal… com pot ser d’estressant trobar-te en uns grans magatzems esquivant nens en patinet i fugint de pares Noel mal disfressats! I per més inri, no trobar el regal adequat pot ser realment frustrant. Des de Dr Read Good us presentem la feina feta: us llistem cinc llibres de temes variats que segur que trobaran el seu (o no tant!) lletraferit.

A la platja de Chesil (Ian McEwan)

La frustració sexual de la novel·la segur que ve donada per la ubicació, a Lloret de Mar això no passaria...

Ian McEwan sempre és un conill que podem treure del barret i, és probable que no sigui de tots els gustos, però tot i no convèncer a tothom, segur que amb la lectura els vostres estimats passaran uns dies entretinguts. De la seva interminable llista d’èxits, us hem triat A la platja de Chesil, un relat sobre una recentment estrenada sexualitat d’una parella als anys seixanta. Petita nota: èxit assegurat per als amants de Tokyo Blues (Norwegian Wood) de Haruki Murakami.

A la platja de Chesil (Labutxaca), Chesil Beach (Anagrama), On Chesil Beach (Vintage)

La importància de ser Frank (Oscar Wilde)

Per als mandrosos, sempre quedarà la pel·lícula!

Regalar clàssics és sempre una opció arriscada, ho sabem, però com que pensem que hi ha clàssics i clàssics us recomanem l’obra famosíssima d’Oscar Wilde com una opció segura. Hem triat minuciosament: el llibre no utilitza un llenguatge difícil i la lectura no serà pesada. A més a més, una comèdia sempre és benvinguda. La importància de ser Frank és un graciós retrat de la noblesa anglesa, amb tota la pompositat i hipocresia que l’envolta!

La importància de ser Frank (Diputació de Barcelona) , La importancia de llamarse Ernesto (Edimat), The Importance of Being Earnest (Penguin)

Matar un rossinyol (Harper Lee)

No, no és un manual sobre com desferse de colònies d'ocells de l'hort...

Fa uns dies vam classificar aquesta obra com una de les millors adaptacions al cinema, però m’agradaria igualment mencionar-la com una novel·la ideal per regalar. Sí, també és unclàssic. De fet, ha estat objecte de moltes referències en la cultura popular; per exemple, és l’únic llibre que ha llegit Homer Simpson: “Books are useless: I only ever read one book, To Kill A Mockingbird – and it gave me absolutely no insight on how to kill mockingbirds! Sure it taught me not to judge a man by the color of his skin, but what good does THAT do me?” Una bona opció tant per a adults com per a “grans” adolescents, ja que ofereix en un to amè una reflexió molt interessant sobre el racisme i la intol·lerància.

Matar un rossinyol (Edicions 62), Matar un ruiseñor (Zeta Bolsillo), To Kill a Mockingbird (Arrow Random)

Bartleby, l’escrivent (Herman Melville)

Podria jo també provar aquesta tàctica?

Un llibre ideal per a aquell tipus de gent per a qui la manca de temps és sempre una excusa per a no llegir. Aquest llibre es llegeix en dos viatges de metro i com que Moby Dick és un llibre que fa por començar, Bartleby és una bona opció. Precursor de Kafka i Beckett, Bartleby crearà l’espai perfecte per a una futura entrada en escena d’aquests dos grans escriptors europeus.

Bartleby, l’escrivent (La Butxaca), Bartleby, el escribiente (Akal), Bartleby, the scrivener (Norton)

High Fidelity (Nick Hornby)

El prota llista els seus top 5 "breakups"... tothom podria fer una novel·la d'això, oi?

Un llibre ideal per a amants del rock, High Fidelity és una novel·la amb referències a la cultura popular (però sobretot la música popular) cada dues línies. I crec que és un dels trets que ens atrau més com a lectors i lectores, que ens podem identificar amb totes les accions que ens expliquen. El protagonista ronda la trentena i està entrant en una crisi, així que es refugia en la seva botiga de discos i els seus dos amics rarets. Si us agraden els top-5 tant com a nosaltres, segur que també serà un llibre ideal per a vosaltres!

Alta Fidelidad (Anagrama), High Fidelity (Penguin)

El zum-zum de la web: Literatura Vertical, el Ministeri de les històries, Patti Smith i més…

En una mateixa entrada trobem la genialitat del Ministry of Stories i la vulgaritat dels amors reials i, a més, unes quantes idees per regalar. A Dr Read Good ho tenim tot!

Us presentem una idea fantàstica per regalar aquest Nadal, Literatura Vertical.

Les memòries de Patti Smith Just Kids guanyen el National Book Award.

Ja tenim versió novel·lada de la història d’amor de Kate Middleton i el príncep William. Potencial d’hilaritat pels núvols.

El Ministeri de les històries, el nou centre d’escriptura per nens de Nick Hornby. La contrassenya per entrar? Monstres!

No sempre és fàcil adaptar Romeu i Julieta, serà la versió de Disney la definitiva? El títol promet Gnomeo y Julieta, tot i que no sé ben bé el què…

Creieu que hi ha llibres impossibles d’adaptar al cinema? Jo m’inclino per The Sandman, però aquí trobareu tot un llistat de llibres que es consideren infilmables.

Com s’acoloreix un còmic? Aquí teniu el procés d’acolorir una entrega de The Sandman.

Ara que ve Nadal, aquesta guia dels millors llibres il·lustrats de l’any pot ser d’utilitat per a molts pares, padrins, oncles i ties.

Top 5 de les pitjors adaptacions del llibre al cinema

M’aventuro en una llista gens fàcil. Malauradament, hi ha molt calers malgastats en pel·lícules que arruïnen el llibre, així que us convido a afegir elements si creieu que es mereixen el seu lloc en el nostre top 5.

De paraules a imatges... sempre dóna bon resultat?

High Fidelity

L’adaptació de la novel·la de Nick Hornby no fa cap mena de justícia al nostre autor. Les infitintes mencions de música i cultura popular es perden en aquesta adaptació de Alta Fidelidad que trasllada l’acció de Londres a un mal aconseguit escenari de Chicago. Aquest to tan British que acompanya a la novel·la i que resulta tan atractiu queda anul·lat i ens quedem amb un sucedani de successions de cançons entre rocker Bruce Springsteen (que precisament Hornby ironitza i en fa burla) i punk adolescent. Massa dur…

Tants discos i tan poc gust musical!

Cims Borrascosos (1939)

L’adaptació de Wyler de Cims Borrascosos no trobo que sigui terrible; de fet, aquesta foscor  de Emily Brönte de les “terres del nord” queda perfectament reflectida a la pel·lícula (tot i que les moorlands de Yorkshire són un lloc fantàstic per visitar!). Simplement que es deixen la meitat del llibre! Dóna la impressió que l’equip de producció s’hagi adonat que porten una hora i mitja de pel·lícula i que no els dóna temps per a més i… “aturem-ho aquí!”. Tothom vol saber com acaba aquesta nissaga! Què passarà amb la Cathy?

Com? Que la meva filla serà la teva serventa?!

Hamlet, de Kenneth Branagh

Per aquest lloc competeixen feroçment  la versió de 1996 de Kenneth Branagh i la del ’90 de Franco Zeffirelli amb Mel Gibson com a Hamlet (!), però com que vaig ser capaç d’aguantar estoicament quatre hores de pel·lícula ara obtindré la meva venjança col·locant a Branagh en el meu top 5 de pitjors adaptacions. I és que Kenneth Branagh no podent deixar d’alimentar el seu ego, acaba fent un cant a la seva glòria i talent. I 240 minuts de egocentrisme és insofrible!

El "rubio platino" no és el teu look

Harry Potter i la pedra filosofal

Quan J.K. Rowling va signar el contracte per portar a la gran pantalla les seves novel·les, poc ens imaginàvem que tindria aquest final tan desastrós. De fet, el gran cercle de fans de Harry Potter teníem les expectactives tan altes que va resultar en un trauma el fet que el primer llibre de la saga en pantalla fos tan… avorrit. Chris Columbus és molt fidel a la novel·la original, però no aporta res i l’acció acaba sent insípida. Les adaptacions posteriors milloren, però mai oblidarem aquell mal començament!

Quin noi tan imberbe! Si el veiéssim ara!

Ten Things I Hate About You

Traduïda a l’espanyol com a Diez razones para odiarte, aquesta pel·lícula pretén ser una versió moderna de La feréstega domada (The Taming of the Shrew). I si l’obra de Shakespeare ja té controvèrsia des d’un punt de vista contemporani, la pel·lícula no fa més que posar el dit a la llaga. Aquí la protagonista és Kat, una adolescent americana rebel i que aparentment cap home la pot “domar”. L’acció es trasllada de l’Anglaterra del segle XVI a un institut de secundària de Seattle i tot i que ofereix un escenari més modern, repeteix els mateixos tòpics de totes les comèdies d’institut de Hollywood i no aporta cap mena de missatge original i subversiu, perquè el “guaperes” de l’escola acaba conquerint aquella noia orgullosa i poc sociable que tant prometia. Final feliç de boy gets the girl i viuen feliços i mengen anissos.

Sí, sí, estigues seriosa però tu tampoc et podràs resistir als rínxols de Heath Ledger!